Abans d'entrar a la presó ?Vi?cenç Gavaldà contesta la meva carta d'ànims: "Gràcies, Josep. Entre tots hem fet molta feina, i encara que pugui semblar que ells han triomfat i segueixen cofois fent política, la veritat és que no faran res ni han fet res pel país. Estan tan hipotecats per les debilitats i febleses que l'única cosa que poden fer és seguir els dictats d'altres. L'exemple el tens en l'actitud que estan seguint amb el procés sobiranista català. De Madrid els hi han dit, feu bondat i podreu seguir fent negocis. No ens canviaríem per ells, no? Una forta abraçada a l'amic que és un lluitador incansable i honest, no es pot demanar més a una persona".

El secretari d'organització d'Unió va ser el primer que em va confessar que el partit de Duran i Lleida estava podrit de dalt a baix. Vaig publicar les seves paraules al diari de CiU Avui el 1998: "Els que manen es rodegen de gent sense principis que aparquen l'honestedat". Duran Lleida se'm va identificar, tot i que jo no havia citat cap nom, quan em va dir: "No m'agrada gens que em comparis amb Narcís Serra i Josep Maria Sala". El cap de turc fou Vicenç Gavaldà, que havia denunciat la corrupció i no tenia càrrec des de 1996, mentre Unió estava neta de tota culpa. Els tribunals no ho han vist igual, condemnant dotzenes de criminals de Duran i Lleida.

Però Josep Callol pregunta a Diari de Girona: "Sense ningú a la presó, amb bona part de la veritat amagada i amb el cim de la piràmide immaculat, malgrat tot em vaig preguntar si quan arribés l'hora de la veritat, Lluís i Vicenç Gavaldà i Fidel Pallerols ho expli?carien tot i ensenyarien aquella documentació, pensant que aquesta era l'única forma d'evitar la presó. Em vaig tornar a equivocar. Cap d'ells va fer res; van arribar a un acord".

The Guardian i TheWashington Post acaben de rebre el Pulitzer per destapar la corrupció de les escoltes il·legals americanes. Aquí, silenci absolut, com mostra el vergonyós llibre de Joan Ridao sobre corrupció que ja vaig comentar ("Corrupció que mata", 5 de gener). Jo preguntava al secretari d'Esquerra: "Veig que utilitzes molts articles dels diaris però cap de Diari de Girona, l'únic que realment ha perseguit la corrupció. Tampoc surt La mancha negra de CiU, de Callol i Cid, i no veig els meus llibres Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya i Corruptors i corruptes. Efectivament, Ridao cita la corrupció de Madrid, València, Itàlia, Estats Units, arreu del món excepte la virginal Catalunya, esquitxada en el Cas Palau o l'admissió de Duran el 2013 que efectivament és corrupte.

Quan Esquerra no era res, Ridao volia canviar la política. Ara admet: "No es pot negar l'evidència ni la llei de l'omertà que impera. Vivim doncs en una cleptocràcia a l'africana? De vegades ho sembla. Tota aquesta jurisdicció privilegiada o aforament no existeix en cap país europeu ni als Estats Units. Grosso modo a Espanya hi ha 220.000 aforats. Que no s'acabi produint un simple canvi a la gattopardiana, perquè tot continuï igual".

Cap dels criminals de Duran i Lleida ni els 10.158 indultats des de 1996 han anat fins ara a la presó. El president Obama en contrast n'ha indultat 22 des de 2008. Esquerra ja no podrà ser com CiU al poder, perquè alguna cosa sí que canvia. Vicenç Gavaldà, que va denunciar la corrupció, va a la presó, però Fidel Pallerols, el fidel amic del corrupte presumpte innocent Duran i Lleida, també.