Cartes

L´any passat vaig participar gustosament a la trobada Jo també hi vaig ser per tal d´aportar el testimoni referent als bombardejos que van caure sobre Figueres, i, en el meu cas, Vilabertran, els quals, malgrat els meus pocs anys, o precisament per això, recordo encara com si fos ara. Vaig fer-ho convençut del valor que té el record d´aquells tristos dies per a les generacions actuals, i la preservació de la memòria històrica.

En aquest sentit, cal felicitar a tots els que han fet possible la mostra (Silencis). Figueres sota les bombes 1938-1939, inaugurada aquests dies al Museu de l´Empordà, especialment al fotògraf Jordi Puig, i a l´Enric Pujol i a en Gerard Bagué, que han resumit els testimonis en l´audiovisual.

Si és lloable la iniciativa del projecte, el que va ser imperdonable fou l´organització de l´acte d´inauguració. Per la temàtica i les característiques ja explicades de l´exposició, era evident -i més quan vam ser convidats ­personalment, fins i tot via telèfon- que molts dels assistents havíem de rondar els 80 anys, i un bon nombre superar-los amb escreix. Com s´explica, doncs, que ningú pensés en les condicions mínimes de comoditat que es feien imprescindibles, i se´ns obligués a romandre a peu dret, i amb una megafonia nefasta, quasi inaudible per als presents, que vam haver d´escoltar llargs i superflus discursos?

Tal com ja vaig exposar a l´alcaldessa, quan els organitzadors tinguin la nostra edat, entendran el motiu de la meva queixa. No n´hi ha prou de no deixar morir el passat; cal pensar també en el present.

Danys col·lateralsJoan Ribot Angelats. girona.

Com podríem definir què són danys col·laterals, per exemple, quan una carretera que hauria de ser autovia i al demorar-ho ha significat la pèrdua de vides, o que una línia de molt alta tensió pugui comportar malalties, i que molts propietaris es vegin afectats, o que una llei de dependència per culpa de les retallades hagi pogut accelerar defuncions, o que la llista d´espera a la Seguretat Social que paguem, i molt, comporti angoixes i agreujament de malalties, o que la falta de feina signifiqui que molta gent passa gana, depressions, etc., o els desnonaments de vivendes amb gent al carrer, per no dir quan veus algú d´«ordre públic», que s´agafa la feina amb «ganes», si es perd un ull és col·lateral, això sí, aquest defensor de la «llei», torna a casa relaxat.

Ho podríem enumerar com a danys col·laterals. Però ai, amics!, quan li donen presumptament un clatellot a un polític, això és la fi del món, una crispació intolerable de l´independentisme, una acció terrorista, no s´ha de permetre de cap manera que en nom dels drets humans i la «democràcia», succeeixin aquestes accions absolutament intolerables. Ai senyor! Tenen una feinada per privatitzar, ja que, com que són tants, necessiten moltes empreses per tenir lloc en algun consell d´administració. Perdoneu, però només puc dir: «quins collons». Però tranquils, que ja no hi ha crisi.

Amics de la Unesco.... Molt bé!Maria Elisa Ros. girona.

El divendres 25 d´abril vaig tenir l´oportunitat d´assistir a l´entrega de premis del XIX Concurs Artístic i Literari dels Amics de la Unesco. El lloc: la Casa de Cultura de Girona. Sota el títol: Qui té un hort té un tresor; he de confessar que vaig quedar gratament sorpresa.

Una sala plena a vessar d´escolars de 5 a 17 anys amb pares, avis, germans, directors, professors i mestres de les escoles representants de la província de Girona i alguna de Barcelona.

Un esclat! Família, docència i alumnat treballant plegats per fer-nos sentir que la natura és molt important en el nostre dia a dia.

Voldria trencar una llança per aquells que, deixant enrere els 17, i fent ús de les bases del concurs, es van instal·lar en la modalitat de... més enllà dels trenta, i participant amb relat o amb narració obtingueren menció i premi.

Veure a tothom feliç, content i satisfet, va remoure quelcom dins el meu interior. Inevitablement penses que a la vida sí que hi ha moments que s´ho valen!