Podria parlar de les amenaces al projecte europeu que no són poques però prefereixo fer-ho dels nostres pròxims passos allà, a Brussel·les. Diuen que aquestes eleccions seran un sondeig general: fem que el cabreig es noti. Fins ara els rendistes de la política han usat la consulta europea per deslliurar-se de personatges molestos, per enviar tècnics en docilitat o gent que va patir alguna derrota més o menys honrosa. Primers espases, mai, el que ens dóna una idea de la seva fe europeista o, pensant malament i jo sóc molt mal pensat, de l'addicció que experimenten cap a pressupostos molt més pròxims i poc controlats. Bé, amb el màxim respecte a totes les postures, he de dir que la política no és una malaltia venèria: cohabitar amb corruptes no assegura ni el contagi ni la perpetuació de la mala raça. És a dir que hi ha lloc per als capaços amb ganes i amb la gana ordenada. Si desistim del vot perquè Europa no està sortint com ens agradaria, Europa serà cada vegada més semblant a com els agrada a altres i aquests sí que rebran la seva gratificació. El vot no assegura una Europa social i progressiva, exigent i autoexigent: sobretot si són pocs. Ni un sol vot als que ens han deixat prostrats i ens han obligat a esgotar el calze de la pudrició fins als excrements, als que mantenen sis de cada deu joves en l'atur o han desatès la universitat i la investigació. Ni un. Hi ha, a la dreta i a l'esquerra, opcions de sobres. I sobretot no caiguem en la trampa del vot útil. Tots els vots són útils perquè l'aparició de noves bosses de vots obliga a la matisació dels discursos dominants i no es tracta només de paraules que, en política i en altres coses, són preludi d'actes. Si els partits majoritaris s'arrebossen amb gestos igualitaris cap a la dona o de respecte al medi ambient és perquè, abans, hi va haver minories que es van revelar contra la supeditació natural de la dona a l'home o contra l'ús de la Terra com a mer suport dels nostres afers. Així és. Cal escombrar cada dia.
