Benjamí Pallarés acabarà properament el seu mandat de quatre anys al capdavant del Col·legi de Metges. No ha tingut una presidència fàcil després de la convulsa etapa anterior, amb enfrontaments i escàndols. El seu antecessor va ser destituït a través d'una moció de censura. Posar ordre al Col·legi i pacificar-lo ja requeria molta dedicació i fermesa. Però, a més, s'ha trobat amb una conjuntura difícil en una sanitat pública que afronta un futur incert amb retallades i privatitzacions de serveis. En la Catalunya dels silencis, les submissions incondicionals i els manifestos a favor del poder establert, són d'agrair veus crítiques com la de Pallarés o la de l'expresident de Mifas, Pere Tubert. Són aïllades.
Moltes organitzacions d'aquest país viuen, o depenen en gran part, de les subvencions públiques. La seva capacitat de crítica és inversament proporcional als diners que reben. Prefereixen la comoditat de besar el poder per evitar que les retallades afectin els ajuts que perceben. Benjamí Pallarés ha sigut un corcó permanent per a la Conselleria de Salut en defensa de la sanitat pública, universal i dels drets dels ciutadans. Esperem que el seu successor no canviï.
