23 de juny de 2014
23.06.2014
Diari de Girona

LES TRAMPES QUE PODEN AMAGAR LES BALANCES FISCALS

23.06.2014 | 00:00
LES TRAMPES QUE PODEN AMAGAR LES BALANCES FISCALS

Les balances fiscals comparen els impostos exigits amb els serveis que es tornen a qui ha pagat els impostos. Però no diuen res dels trasllats de diner que els governs fan sense que es vegi. Calcular les balances obliga a fer moltes suposicions, que tothom intenta fer de la manera que l'interessa. Cal publicar-les explicant totes aquestes suposicions, perquè tothom conegui quins són els fets reals. Sobretot els trasllats de diner d'un lloc a altre.
M'ha sorprès el mètode del Sr. Ángel de la Fuente per a calcular les balances fiscals, que va sortir publicat al Diari de Girona del passat dia 13 de juny. Voldria fer-hi alguns comentaris perquè es conegui el que hi pot quedar amagat. Seguint el text, sembla acceptable que es consideri com a retorn de l'Estat a Catalunya una part del pressupost de Defensa o del pressupost de la Casa Reial. Però la cosa falla, quan no es concreta de quina forma s'assigna. Podria assignar-se per quilòmetres quadrats (sembla adequat fer-ho en Defensa) o per habitant (potser lliga més quan són les persones les qui poden alegrar-se de tenir rei).
Però l'assignació d'aquests pressupostos a Catalunya amaga el fet que l'estat reparteix diner a unes províncies més que a altres, tant en forma de salaris com en forma de materials i altres proveïments. Els proveïments de Defensa estan repartits, però segur que el govern coneix la massa salarial de Defensa a cada província i també a quines províncies van a parar les partides més grosses de la compra i manteniment dels tancs, avions, vaixells, etc., és a dir, quines províncies reben les comandes de Defensa i, per tant, l'estat els augmenta el PIB, a costa del que paguen les altres. L'únic pressupost de Defensa que, i és discutible, es podria repartir és el que no afavoreix unes províncies sobre altres. Dubto molt que Catalunya resulti gaire beneficiada d'aquest PIB que reparteix el Ministeri de Defensa.
Independentment dels arguments teòrics sobre el gaudi per Catalunya d'un exèrcit espanyol, la realitat real és que el pressupost de Defensa assignat a Catalunya, a falta de conèixer altres dades que veurem si surten a les balances, serveix fonamentalment per a augmentar el PIB d'altres províncies.
El cas del pressupost de la Casa Reial és encara més clarificador de les trampes que es poden fer amb els impostos recaptats i les balances fiscals. No nego que Catalunya tregui algun benefici de la Casa Reial, però és segur que la major part d'aquest pressupost es gasta a la província de Madrid i, per tant, augmenta el PIB d'aquesta província i la beneficia. Veurem si quan surten publicades les balances, apareix al seu lloc el diner lliurat directament a la província de Madrid. Aquesta província sí que es beneficia cada mes del que paguen els espanyols pel concepte de Casa Reial.
Així s'entén que les infraestructures de Catalunya hagin arribat a l'estat en el qual es troben. Es veu clarament que amb el sistema del Sr. de la Fuente, com més augmentin les nòmines i altres despeses del govern central, més quartos es pot fer veure que tornen a Catalunya, encara que es dediquin a fer estudis i projectes d'altres llocs. Per exemple, es va vendre que en els pressupostos del 2013 hi havia uns 300 o 400 milions d'euros per al corredor mediterrani a Catalunya. Com que no se'n ha sabut res més, suposo que, si no se n'han anat a altres llocs, poden estar convertits en estudis guardats al ministeri. I dic si no se n'han anat a altres llocs, perquè hi ha projectes entre Múrcia i Albacete que s'han presentat amb el nom de corredor mediterrani.
A falta de poder conèixer altres detalls del mètode de càlcul de la "distribució per territoris de la despesa pública" preparat pel Sr. de la Fuente, vull presentar una qüestió preocupant i que no he vist que se'n parli en cap de les diferents balances fiscals. Tinc entès que les empreses paguen els impostos en la província del seu domicili fiscal. La SEAT, per exemple, pagaria els seus impostos a Madrid, malgrat que la major part dels beneficis els hagin produït els treballadors de les províncies de Barcelona i Navarra. I així moltes altres empreses. Aquest sistema desfigura encara més les balances fiscals i presenta com a aportacions de la província de Madrid uns impostos generats fora d'ella.
També em preocupen les desigualtats que Correus, Aena, Renfe, Adif, etc., introdueixen en el repartiment dels diners que reben de l'estat per cobrir els seus dèficits respectius. Jo crec que tot el diner que no procedeix de la seva activitat comercial, és a dir, que procedeix de l'estat i, per tant, dels impostos dels ciutadans, hauria de figurar també en el còmput de les balances fiscals, de la "distribució per territoris de la despesa pública", o de qualsevol estudi que intenti demostrar, sense trampes i publicant els mètodes de càlcul, que l'estat tracta a tots els ciutadans per igual. Creieu que Correus, Aena, Renfe, Adif, etc., distribueixen els diners procedents dels impostos per igual a tots els ciutadans? Qui vigila que aquestes institucions reparteixin amb equitat el diner que reben de l'estat?
Demanaria, doncs, que les noves balances fiscals que es vagin publicant tinguessin en compte els fets exposats, presentessin la manera d'atribuir cada una de les partides i poguéssim assegurar-nos que no ens fan trampes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit