Quan manquen menys de tres mesos perquè els catalans hagin de decidir què volen ser quan siguin grans, també s'està escalfant una altra olla electoral, la de les municipals del maig de l'any vinent, que molts dels nostres polítics "de proximitat" semblen prendre's fins i tot més seriosament que el dilema nacional. I encara que no sigui gens sospitós d'haver-se perdut en aquesta disjuntiva, vull citar unes paraules del membre del Congrés de Diputats d'Espanya i exalcalde Carles Pàramo, qui escriu al darrer exemplar de la revista mensual La Veu (de Roses) que "... passats tres anys (...) reapareixen una sèrie de personatges (...), que (...) es llancen de nou a la palestra creant i dirigint plataformes amb un únic objectiu, criticar o destruir qui estigui en el govern municipal".
Té tota la raó. Darrere la pàgina de Facebook "Valents/es de Roses que s'atreveixen a dir públicament el que pensen" hi ha exactament el mateix promotor que l'any 2006(7) havia creat el web "Fòrum Roses" i el 2010(11) un altre que es deia "Àgora" o quelcom així. Les seves iniciatives tenen un sol patró: conviden a qualsevol, sense cap criteri de selecció ni qualificació, sense comprovar cap identitat ni dada personal, a dir i a defensar públicament el que pensa sobre qualsevol tema, encara que la majoria els proposi (des)interessadament (?) ell mateix. I el resultat és sempre igual: a banda dels "sospitosos habituals" i d'aquells que volen tornar a inventar la roda, sorgeixen quatre provocadors a guanyar notorietat perquè el que menys els importa és el que diuen i que, amb poquíssimes excepcions, és fruit de la seva ignorància o de la seva manca d'intel·ligència. Però posant-se la bandera de la democràcia i utilitzant l'eina de la demagògia, sembla que tot s'hi val per intentar "encendre" els ciutadans. Una pèrdua total de temps i de bones intencions, que cansa sobretot els lectors.
Em sorprèn que en Winston Churchill (1874-1965) hagi pogut avançar-se tant al desenvolupament de les eines de comunicació, perquè seva és la frase "La democràcia és la pitjor forma de govern, excepte totes les altres formes que s'han provat de tant en tant". Perquè si els pseudodemòcrates ja feien mal a la seva època, què diria si veiés com els d'ara aprofiten la infinita capacitat de difusió (i de difamació) de les eines digitals per denunciar qualsevol pas en fals d'un polític, per demonitzar-los a tots i per desacreditar un ofici que de privilegi ha passat gairebé a estigma? És clar que, entre polítics podrits, demòcrates il·luminats i tota la "basca" capaç de treure'n profit personal fins i tot sota les pedres, sembla que la millor solució per a un ciutadà "normal", a qui retenen l'IRPF sense remei i que va a votar quan el criden a les urnes, sigui el suïcidi democràtic i social, és clar.
