Els veïns del barri de la Barceloneta s'estan rebel·lant contra el turisme de borratxera que s'ha ensenyorit d'aquella zona arran de la proliferació dels habitatges d'ús turístic (HUT). A la pancarta que encapçalava la darrera manifestació hi havia escrit: "Per l'abolició dels pisos turístics". Aquesta, però, només és una de les reivindicacions dels emprenyats residents que també es mobilitzen en defensa del comerç de proximitat i contra l'especulació immobiliària que compra bars i restaurants tradicionals per convertir-los en locals de menjar ràpid alhora que s'encareixen els llo?guers dels habitatges de tot l'any. A Lloret de Mar, ja fa anys que es coneix aquest llautó.

De fet, un barri emblemàtic de Barcelona qüestiona un model de ciutat que s'oblida de les persones per potenciar negocis de curta volada. L'aposta de polítics i empresaris per un model de turisme de masses sostenible i de qualitat, que serà low cost o no serà, és com cercar la quadratura del cercle. En efec??te, implica assumir els avantatges i els inconvenients d'un tipus de visitant que, tot i les butxaques gairebé buides, deixa uns dine?rets però que, a la vegada, no és gens respec?tuós amb les regles de convivència, es creu el rei del mambo i fa el que li passa per la barretina.

Si es volen evitar situacions conflictives entre veïns i turistes, l'Ajuntament ha d'aplicar amb rigor les ordenances sobre convivència, multar les conductes incíviques i controlar els HUT. Ara bé, una vegada esclarida la responsabilitat de l'Administració, s'ha de sortir al pas de determinades expressions poc assenyades dels representants veïnals com: "No pararem fins a acabar amb tots els pisos turístics. Volem viure al barri amb dignitat".

Les paraules "abolir" o "acabar" amb tots els "pisos turístics" rememoren debats sobre l'abolició o la regulació de la prostitució que són un preludi d'actituds intolerants.

Els abolicionistes s'alineen, encara que per diferents motius, amb el lobby d'empresaris turístics que acusa de competència deslleial la simple existència dels HUT.

Per contra, la Generalitat va optar per regular una pràctica que, com la prostitució, era difícil d'eradicar. Així, amb el decret 164/2010, de 9 de novembre, es va intentar conciliar la llibertat en l'exercici d'una activitat econòmica, com és la cessió de l'habitatge de forma temporal, amb la convivència ciutadana i el dret del veïnat al descans.

Ara bé, com que es tracta d'un assumpte molt pelut, s'ha encolomat als ajuntaments les tasques d'autorització, inspecció i control. No esdevindrà una missió impossible?

Per si de cas, el moviment veïnal ha d'estar aler?ta, defugint els cants de sirena d'uns i altres.