En l'afer Pujol estem oblidant una persona a qui sempre he vist com la que mana en aquella família: la molt honorable Ferrusola. Diria que en aquella casa no es mou un euro sense que ella ho sàpiga o ho promogui. A l'honorable Marta l'he tingut fiscalitzant una entrevista que li feia al seu marit, asseguda just al davant de nosaltres dos amb la mirada fixa en un i altre. Sense dir paraula, cosa que no ens tranquil·litzava ni a en Pujol ni a mi, que sabíem que el tigre tampoc no diu res abans de saltar sobre el xaiet.

L'he escoltat dir animalades sobre minarets i musulmans a la Fontana d'Or, queixant-se que els immigrants necessitats no saben demanar pa en català i diuen pan. Mentre al seu davant s'asseia la burgesia i convergència gironina, a qui sagnaven les mans de tant aplaudir. Pujol encara era president, però se'n va guardar molt de rectificar en públic la seva dona, no fos que a la propera conferència parlés d'ell. I més se'n devia guardar a casa, on el tigre a més de mirar treu les urpes.

L'he vist presidint una gala de la Creu Roja des d'una tribuna del Municipal de Girona, en una barreja de Grace Kelly i Teresa de Calcuta. El pobre Jordi LP, que hi actuava, va tenir el valor de fer una imitació de Pujol. El devia espantar la cara de la -ehem- primera dama, perquè es va girar a la tribuna, la va mirar, i simplement va dir "Senyora, als seus peus!", mentre feia una reverència inverosímil per algú del seu perímetre abdominal i quasi llepava el terra. Les vèrtebres de l'humorista mai no s'han recuperat de l'esforç, però almenys va aconseguir que la "senyora" no l'inclogués en cap llista negra.

Que ara engegui algú a la merda tractant-lo de vostè no la iguala a il·lustres predecessors com Labordeta i Fernando Fernán Gómez. Aquests ho feien així per educació. Ella ho fa perquè els senyors de debó sempre han tractat així els criats.

Facin cas als francesos, jutges i fiscals: cherchez la femme.