No hi ha discussió possible per molt que alguns dirigents del PP i de Ciutadans vulguin infravalorar la manifestació de l'Onze de Setembre. Fou un èxit rotund: una festa cívica i festiva, sense cap mena d'incident. Els organitzadors van saber mobilitzar milers i milers de persones partidaris de la independència. Hi havia gent de tot el país i és evident que desprenien il·lusió i ganes que el 9 de novembre als carrers i places de Catalunya obrin els col·legis electorals per tal que els ciutadans puguin votar.
A Tarragona es va evidenciar que els partidaris de no divorciar-se d'Espanya no saben trametre-ho a una gran majoria silenciosa. Ni Camacho ni Rivera ni Chacón van poder aplegar més de tres o quatre mil persones. Va ser una trobada anècdotica que evidencià el fracàs de la manera que tenen d'administrar el conflicte els dos partits majoritaris de l'Estat espanyol.
Quan més d'un milió i mig de persones surten al carrer, cal prendre'n nota. És evident que una manifestació no ha de servir per trencar cap mena de legalitat, però sí que cal tenir present que molts i molts catalans demanen un estatus diferent de l'actual.
Mirar cap a un altre costat com fa Rajoy ja no serveix per a res i fer declaracions volent negar el problema encara menys. És evident que els independentistes tenen un full de ruta i en canvi la resta de la societat civil -que no els fa nosa Espanya- es troben totalment desorientats, davant el munt de d'acusacions i insults que arriben des de diversos responsables polítics.
Artur Mas no podrà treure les urnes al carrer per molt que Junqueras pressioni. Organitzar una consulta il·legal seria letal per a tot aquest procés. El Govern central i el Tribunal Constitucional ho tenen tot preparat per avortar la llei de consultes que pugui aprovar el Parlament de Catalunya. I a partir d'aquest moment que s'acosta, quines possibles sortides hi ha?
Tot fa pensar en un avançament de les eleccions catalanes. Molts alcaldes i alcaldesses de CiU veuen perillar el seu lloc si aquest conflicte s'eternitza i s'acosta al mes de maig. De cap de les maneres volen que ?coincideixen dates electorals atès que avui ningú nega que ERC guanyarà la propera contesa.
Però com restarà el procés? ERC pot presidir la Generalitat, però no arribarà als 40 escons per la qual cosa el president in pectore Junqueras haurà d'aconseguir pactar amb una Convergència -se suposa que sense Unió- que amb prou feina passarà dels vint-i-cinc diputats. El panorama no és gens clar atès que un país sense un partit com a pal de paller que fregui o guanyi per majoria absoluta no pot aspirar a grans fites.
Difícilment ERC acceptarà fer llistes conjuntes amb CDC. Seria la seva mort. Els republicans avui apleguen la gran majoria de gent que el propassat dijous es manifestaren pels carrers i places de Barcelona. D'altra banda, els convergents gaudeixen d'un poder municipal molt important que intentaran revalidar en solitari el proper mes de maig. Els interessos d'uns i altres són molt diferents, per la qual cosa només els uneix -encara que amb discrepàncies- l'objectiu independentista.
Al llarg d'aquestes properes setmanes Artur Mas no ho tindrà fàcil. El seu lideratge és feble i li serà molt complicat complaure les peticions de Junqueras, Forcadell i Casals. Es troba davant d'un gran dilema: obeir les lleis o tirar pel dret? Una disjuntiva molt i mot complicada.
Mentre a Catalunya afloren els nervis, a Madrid fan veure que no passa res ni preparen cap mena d'iniciativa com estan fent els anglesos, que en pocs dies han tornat a capgirar les enquestes. Prefereixen debatre sobre legalitat que no pas valorar els pros i contres d'una futura secessió. Els propers dies seran molt intensos. Abans, però, sabrem què volen els escocessos, la qual cosa tindrà la seva importància a casa nostra.
