En la passada Festa Major de Santa Eugènia, expoble annexionat a Girona el 1963, l'historiador Jaume Prat un cop més ens acompanyarà a fer un ampli recorregut pels principals indrets d'aquesta avui massificada barriada que va passar de 80 habitants a divuit mil en aquests darrers anys. Som una trentena de persones que ens trobem a dins a can Ninetes, exmasia, reconvertida en un magnífic centre cívic municipal. Prats, amb el seu estil directe, col·loquial i divertit se'ns emporta sense parar de xerrar, explicant-nos certes anècdotes, com p.e. que els masovers del mas només tenien filles, o sigui "nines"É; també ens recordà que el principal propietari de Santa Eugènia, i de Salt, era el famós marquès de Camps, que durant molts anys frenà l'unificació amb Girona, ja que els municipis petits pagaven menys impostos i contribucions. A fora ens trobem amb l'escultura del gran Torres Monsó, veí del barri, que en Prat ha batejat com "la deessa de Sta. Eugènia". Passem un "pas zebra" i ens quedem davant de la inacabada placeta de l'antic mercat, tot fent història del poble, vint cases i l'església, que va ser enderrocada pedra a pedra per un escamot d'anarquistes de la F.A.I. durant la ?guerra civil; en l'època del batlle J. Nadal, s'hi edificà un mercat municipal que també ha sigut enderrocat per fer-hi l'esmentada horrible placeta dura. Això ens porta a pensar les poques grans places, jardins i zones verdes que hi ha en l'entorn de Santa Eugènia, a banda de la "plaça del barco".

El nostre coneixement del barri de Santa Eugènia ve dels anys 70, on teníem una sèrie d'amics entre els fundadors de l'Associació de Veïns, gent tan compromesa amb els moviments socials com la Leonor, en Blesa, en Llorente, en Creixans, l'Anna Maria, i l'Eduard Herrero. Durant diversos anys va ser l'Associació de Veïns més combativa de Girona; destaquem el seu polèmic butlletí que tingué de nom de capçalera "el pont del dimoni" i la seva secció "arquitectura a la gironina"; des de les seves pàgines foren els primers a reclamar la reconstrucció d'aquell pont i la defensa de les "hortes de Santa Eugènia". I què direm de les crítiques als excessos de les polítiques tan poc socialistes, ni ecològiques del nadalisme.

I tornant a la visita amb en Prat, ell com sempre va amb peus de plom, en no fer massa crítiques politicoeconòmiques, ni vol profunditzar sobre el caos urbanístic, manca de serveis del destruït poblet i barriada, avui barri-dormitori-teleclub familiar encerclat de grans vies de cotxes i més cotxes, i on sempre tens feina per trobar lloc per aparcar. I mentre el guia Prat entusiasmat ens parlava dels fanals antics de l'enllumenat de carrer, al llarg de tot el recorregut ens anàvem creuant amb dotzenes d'emigrants marroquins, negres i llatinoamericans que s'estranyaven en veure aquella processó de gironins de classe mitjana que escoltaven devotament el ?guiatge. Això ens portà a pensar que entre els trenta gironins assistents no hi havia ni un dels "nous catalans", com tampoc n'hi havia dels vells i joves immigrants hispànics de Can Gibert del Pla. Un dels moments més interessants del recorregut va ser visitar les restes de les turbines que donaven energia a l'antiga fàbrica Marfà, on havien arribat a treballar més de 400 persones; servidor que sóc usuari setmanal de la Biblioteca Allende construïda a les antigues instal·lacions fabrils, no imaginava unes restes tan ben conservades del passat de la industria tèxtil gironina. És aquí, doncs, on saludem la Tere, regidora d'Iniciativa, i el seu marit, el professor Albert de Quintana, amb qui parlem de la desaparició de les grans fàbriques europees, i dels seus partits i barriades.

Seguim passejant escoltant en Prat, que no parà de xerrar durant tres hores; passem per "la Rodona" i pels límits amb el barri de Sant Narcís, on ens fa unes iròniques observacions de les cases dels exfuncionaris i simpatitzants del "Movimiento Nacional". I quan estem al final d'aquest article del recorregut, mentre l'escrivim estem escoltant el programa de ràdio Girona ara, on el popular locutor Eduard Cid està fent una entrevista a en Carles Ribas, tinent d'alcalde d'Urbanisme de CiU, que parla del seu tema estel·lar: "la segona revolució urbana de Girona", i cito textualment: "Éun cop descartat, i resignats els gironins pel no enderrocament del viaducte d'ADIF, a més a més ens deixen vint-i-set mil metres quadrats de ciment en l'esplanada del que era el parc Central, i unes tanques que no es trauran mentre les obres de neteja i reordenació urbanisticoecològiques no estiguin del tot enllestides. Obres que s'han fet eternes pels veïns de Sant Narcís i Santa Eugènia". Recordarem que l'historiador Prat ha passat de llarg d'aquesta problemàtica del present i futur de Girona. Anem escoltant el regidor Ribes, que demana a l'oposició dels conservadors i als d'esquerres, tot lamentant-se com fan sempre els que manen, que no els critiquin massa i siguin constructius. Ens fa pensar que l'important són les estelades i el "dret a decidir"É I mentre, es programen unes transicions nacionals que amaguen molts problemes i la brutal lluita de classes entre rics i pobres.

Uns dies després vam poder assistir, a la placeta de la Biblioteca Allende, a la representació del grup Teatre de Carrer, on els actors eren "amateurs" i integrat per gent de tots els colors, idiomes i països que cantaven a la fraternitat universal; m'impressionaren els cants del principi i el final de l'obra que deien: "Un poble és gent que ve, gent que se'n va i gent que es queda".