En el llunyà any del Senyor de 1867, es va conformar l'Imperi Austrohongarès, com l'establiment d'un doble regne, Àustria i Hongria, sota l'emperador d'Àustria. Els dos regnes mantenien estructures estatals comunes, política exterior, exèrcit, duanes, però la resta de nivells de l'administració eren diferenciats. Aquell invent va durar 51 anys, i només el va tombar una Guerra Mundial en la qual van morir 10 milions de persones i van nèixer noves nacions.

Amb el pas dels anys, aquell imperi recordat per Berlanga als seus films, és reivindicat per pensadors com Magris, com una barreja d'ètnies, religions i cultures que ordenava el vesper centreuropeu i balcànic. Avui, un país tan civilitzat com Hongria té un govern nacionalista i populista, amb polítiques dictatorials i fa servir les minories com a bocs expiatoris de la seva inoperància. Un, que és federalista, només espera que els polítics solucionin les seves diferències, i que s'avanci en una estructura de regne federal, amb totes les seves conseqüències. Però tenint en compte que el poder judicial, la veritable batalla oculta de moltes de les coses que ens passen, ha de ser independent al màxim per cercar i jutjar la corrupció, sigui de qui sigui. Segurament, amb una justícia d'àmbit europeu, tindríem molt a guanyar.

La generació política de la Transició eren millors que els polítics actuals? Els Reventós, el primer Pujol, Tarradellas, López Raimundo, els Suárez, GonzálezFraga eren millors que els nostres estadistes? Bona part d'ells no tenien, encara, una carrera política de plena dedicació. No existia una xarxa clientelar potent dels membres del partit, amb interessos particulars i una voluntat de detentar el poder el màxim possible per a col·locar els seus. Però allò que tenien aquells polítics eren la consciència de la situació real del país, dels marges en els quals es movien i de fins a quin punt es podia deteriorar el panorama. Avui Càritas presenta un retrat demolidor de la pobresa a Catalunya i la resta d'Espanya; unes dades que són suficients per adoptar un pla de xoc, de moment, inexistent. No s'ha adaptat l'administració autonòmica a la situació actual, i no parlo de privatitzacions, per no parlar del nivell municipal. Es poden pendre mesures amb poc cost com, per exemple, fer que a la potent xarxa de biblioteques del país es facin tasques d'emprenedoria i guiatge per autònoms, incentivar el cooperativisme o pactar bons de transport barats per les autopistes que abarateixin els costos. Un té la impressió que s'ha parlat molt de l'antiga Mancomunitat de Catalunya, però el seu exemple no s'ha seguit gens, perquè practiquem una política antiga i poc adaptada a la realitat.