La setmana passada comentàvem el Nomenclàtor referint-nos als carrers de l'esquerra de l'Onyar. Avui ens fixarem en els de la dreta. En aquell any 1877, i encara molt més modernament, la ciutat de la dreta de l'Onyar era la que constituïa el nucli més important. Allí hi residia l'administració pública i allí hi estaven domiciliades les famílies més distingides de Girona. Allí s'hi trobava la Catedral, la parròquia major de Sant Feliu, el Teatre, el mercat, el passeig dominical que tenia com a marc la plaça de Sant Pere, l'Institut que era el centre docent més important no només de la ciutat sinó també de la demarcació provincial. La major part dels seus carrers estaven convenientment pavimentats, amb rierencs o amb llambordes. En canvi, molts carrers de l'esquerra del riu estaven sense pavimentar, i alguns ni tan sols tenien voreres. La ciutat estava encara totalment rodejada de muralles. En els espais fora muralla s'hi començava a edificar i ja s'havia donat nom a carrers que de moment no eren gaire res més que un projecte, carrers com el d'Ultònia, el de Migdia, el de Barcelona, el de Montilivi, tots ells a l'esquerra de l'Onyar per on la ciutat hauria d'estendre's i de modernitzar-se.

A la dreta de l'Onyar, encara aquell any 1877 la muralla s'interferia entre el riu i el carrer anomenat el Pes de la Palla, que canvià el nom pel de Rambla Verdaguer, quan s'amplià aquell vial, en enderrocar-se la muralla, en els primer anys del segle XX, i és ara el vial Est de la plaça Catalunya. L'any 1877, el carrer de la Creuada unia el Pes de la Palla amb la Pujada de la Mercè. El tram d'aquest carrer situat entre l'antic palau del Marquès de Camps i l'Hotel del Comerç, edifici aquest darrer que posteriorment va ser seu del GEiEG i del Cercle Artístic, va desaparèixer en edificar-se el nefast edifici anomenat Forum, del carrer Albereda. En els seus darrers temps aquell tram de carrer entre el d'Albereda i la Pujada de la Mercè quedava tancat per uns portals de ferro a cada extrem. Però en els meus temps d'escola primària, encara era obert, i jo l'havia utilitzat, per ser l'itinerari més curt per arribar al meu col·legi. El carrer de Mirallers tenia la seva entrada pel carrer Albereda i la sortida per la Pujada de la Mercè. Aquest carrer va desaparèixer en construir-se el temple del Sagrat Cor. Aquest temple i el col·legi marista que el complementava van omplir l'espai que ocupava el palau del Marquès de Quadra, legat testamentari per ser destinat a una obra apostòlica, unes cases que també foren cedides gratuïtament, i l'esmentat carrer de Mirallers. Tant aquest carrer com la prolongació del de la Creuada, eren més o menys paral·lels a la Travessera de l'Auriga, encara existent. Carrers molt estrets i de poca circulació.

La plaça de les Cols estava situada entre l'Argenteria i les Voltes d'Esparters. Voltes que tenien el seu inici en l'encreuament amb el carrer d'Abeuradors i s'estenien fins a la Pujada del Pont de Pedra. L'origen del nom de plaça de les Cols l'hem de situar en el fet que s'hi celebrava el mercat diari d'abastaments, dedicació que va persistir fins a l'any 1944, en què s'inaugurà l'actual plaça de mercat cobert. Les Voltes d'Esparters estaven a un nivell sensiblement més baix que la plaça de les Cols. Per accedir-hi s'havien de baixar catorze escalons. Era una zona recòndita i en penombra. En enderrocar-se el Portal de l'Areny i la muralla contigua al mateix, desaparegueren aquelles voltes, i aquell espai s'unificà amb la Plaça de les Cols, formant l'actual Rambla, que de moment encara mantingué la dualitat en la seva denominació. Rambla de la Llibertat, l'antiga plaça, i Rambla d'Àlvarez les desaparegudes voltes.

El carrer del Cigne unia la plaça de les Cols amb el carrer de les Peixateries Velles. És aquella espècie de túnel, encara ara existent, que surt de sota les voltes de la Rambla i desemboca en la plaça de Mercaders. El carrer de les Peixateries Velles unia el carrer de les Olles amb el de Minali. Ara diríem plaça de les Castanyes, nom que no figura en el Nomenclàtor de 1877. En aquell indret s'hi celebrava el mercat de venda del peix, fins que l'any 1870 es construí l'edifici del carrer de les Bernardes, contigu al pont que ara porta el nom de Peixateries.

El carrer del Portal Nou s'estenia des de la Pujada de la Mercè fins al carrer d'Alemanys. Per tant la plaça de Sant Domènec, tot i que ja existia, no tenia nom propi, sinó que formava part, oficialment, del carrer de Portal Nou. El nom de Portal Nou es deu al fet que en el moment en què s'aprovà el Nomenclàtor era recent l'obertura d'un nou portal en la muralla de Les Pedreres. Portal situat al costat del convent de les religioses Germanes de Sant Josep, ara Residència Maria Gay.

El carrer de les Sabateries Velles és el mateix que posteriorment canvià el nom pel del Dr. Carreras Peralta.

El carrer del Llop discorria entre el carrer Portal de La Barca i el de Bellaire. És l'actual Pujada del Rei Martí. Però en el Nomenclàtor es prescindeix de la part superior del mateix carrer, compresa entre el monestir de les Caputxines i la capella de Sant Narcís de la Basílica de Sant Feliu. Segurament seria pel fet de no tenir-hi accés cap dels dos edificis. Encara ara molts veïns d'aquella barriada utilitzen l'antic nom de carrer del Llop. Es donava el nom de Pujada de Sant Feliu a l'espai entre el carrer de les Ballesteries i el de Sacsimort. S'hi incloïa el que és ara carrer de Ferran el Catòlic. En aquella mateixa barriada hi figura també el carrer de La Col·legiata situat entre el de Calderers i el de Sant Feliu. Però no hi figura cap carrer amb el nom de Sant Feliu; sí la Pujada i la Plaça; però no el carrer. No entenc on es podria encabir aquest carrer de la Col·legiata.

Ja hi figura el carrer Cúndaro, que surt del de la Força i arriba a la Pujada de la Catedral. Però no hi consten ni les Escales de la Mare de Déu de La Pera, ni els carrers de Sant Llorenç ni el d'Hernàndez. L'actual carrer de Sant Llorenç no es reobrí fins fa relativament pocs anys, en rehabilitar-se l'antic Call. Un vetust portal de fusta impedia l'accés des de la Força. El carrer d'Hernàndez ja no devia ser accessible, encara que la casa que ara impediria la comunicació amb el carrer de la Força no va ser construïda fins el 1928. És la casa que porta el número 6 del carrer de la Força, obra del ben recordat arquitecte Rafel Masó.

Des d'aquell any 1877 en què la corporació municipal aprovà el comentat Nomenclàtor, la ciutat ha experimentat notables canvis. Canvis que es feren notar primerament en enderrocar-se les muralles. Uns anys més tard en desaparèixer els baluards, i posteriorment quan a mitjan segle XX es feu sensible la recuperació del que s'havia perdut en ocasió de la guerra, i finalment quan els anys vuitanta s'iniciava un procés que havia de transformar definitivament la ciutat.