Si els Pressupostos Generals de l'Estat castiguen la inversió a Catalunya (un 9,5% del total), la discriminació que pateixen les comarques gironines encara resulta més accentuada. La història es repeteix, amb l'afegit que, en cada una de les seves reedicions, s'agreuja. El projecte de Pressupostos per a l'any 2015, presentat pel ministre Cristóbal Montoro, no fa més que incidir, pel que fa a les inversions, en el tracte injust que rebem els gironins per part del Govern de Mariano Rajoy. Les xifres parlen per si soles. Si aquest any la província de Girona ha sigut la penúltima de tot l'Estat en inversió per habitant, per a l'any vinent l'Executiu Central li ha concedit l'honor de ser l'última. L'única lectura positiva és que, en els propers exercicis, ja no pot caure més avall. Els 70 euros per habitant que s'invertiran a les comarques gironines -després caldrà veure quina part del Pressupost s'executa, ja que tradicionalment sempre queden partides pendents- contrasta amb els 1.996 euros per habitant d'Ourense o els 1.374 de Zamora, les províncies que encapçalen el rànquing. La justificació que ja es va acabar l'obra del Tren d'Alta Velocitat no serveix. És el tercer any consecutiu d'aquesta cantarella. Girona té altres necessitats en infraestructures que no han sigut ateses pel Govern central. Ni abans, ni ara. Primer, perquè l'esforç inversor anava adreçat a l'alta velocitat ferroviària i després, perquè els minvats recursos s'han destinat a altres territoris. És cert que enguany el desdoblament de la N-II pot començar a veure la llum, però no ho és menys que porta un retard de 10 anys i que la capacitat inversora i de licitació de trams podria ser superior si hi hagués més voluntat política. De desdoblar la N-II se'n va començar a parlar quan Josep Borrell era ministre d'Obres Públiques. Però, a banda de la N-II, tenim la N-260, totalment oblidada pel Govern central des que es va desdoblar el tram entre Besalú i Olot. Aquesta carretera, que uneix l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya, s'ha convertit en un dels traçats de més alt risc de les comarques gironines. Segons l'estudi EuroRAP, elaborat pel RACC, és una de les vies més perilloses de l'Estat. Fins a seixanta persones hi han perdut la vida en els últims 15 anys. El tram de més perillositat és el que va de Potbou a Llançà. Ignoren aquestes dades el Ministeri de Foment i el Govern de l'Estat? Per què veiem com cada any s'inverteixen milions d'euros per desdoblar carreteres amb un insignificant trànsit de vehicles i amb menys sinistralitat? Tampoc figura entre els projectes del Govern de l'Estat el túnel de Toses; una obra de la qual es va començar a parlar al final del franquisme i que ha anat quedant en el calaix dels ?oblits. I això per no recordar el pas soterrat del tren convencional per dintre de Girona, que el Govern central ha decidit posposar probablement per a mai més, o l'irresolt trànsit dels trens pel nucli urbà de Figueres. El llistat d'obres necessàries és llarg. La voluntat política d'atendre els gironins és curta. En aquest escenari, la recuperació de l'economia gironina no pot comptar amb la sempre benvinguda inversió pública. Ni de l'Estat, ni de la Generalitat. No podem oblidar que enguany les comarques gironines també han sigut les que han rebut menys inversió de l'administració catalana.
