Agraïment als clubs Rotary Figueres XXI i Barcelona Centre

Xavier Punset. President de Salut Empordà Cooperació.

Quan formes part d´una organització sense ànim de lucre agraeixes totes les ajudes possibles, ja siguin anònimes o amb noms i cog­noms, petites donacions o les més importants. Avui m´agradaria donar les gràcies públicament als clubs Rotary Figueres XXI i Barcelona Centre, ja que la seva intervenció ha estat clau perquè Salut Empordà Cooperació hagi rebut setze llits articulats, una donació de l´Institut Guttmann.

La col·laboració dels clubs Rotary ha estat important i de gran valor. Per això, perquè no voldria que la seva ajuda passés desapercebuda, vull fer un reconeixement a la seva tasca que, en aquesta ocasió, ha facilitat que el SEC pugui prestar llits articulats a persones amb pocs recursos econòmics. Moltes gràcies pel vostre suport, que ens ajuda i encoratja a seguir endavant.

Ulls del món

M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

En moments tan convulsos: d´abús de poder, de malversació de fons públics, ús de targetes opaques... és ben interessant que ens arribin notícies com aquestes de persones que es valen del seu prestigi professional per contribuir en causes solidàries. Aquest és el cas dels germans Roca, m´ha agradat saber que el proper 21 de novembre, Mas Marroch, l´espai de banquets d´El Celler de Can Roca, acollirà el sopar solidari anual de la Fundació Ulls del món. Gràcies al seu compromís al projecte, Girona s´afegirà a les ciutats de Barcelona, Madrid, Bilbao, Lisboa, Andorra la Vella i Santiago, que en anys anteriors han celebrat l´esdeveniment. Una nova ocasió de donar a conèixer la ciutat i el que és més important, per una bona causa. La suma de totes les aportacions es destinaran a aquesta fundació que lluita per combatre la ceguesa evitable als països més pobres del món. Descobrir patolo­gies visuals de forma precoç i amb un tractament a temps, de ben segur que és possible obrir els ulls a moltes persones que, per falta de recursos, es quedarien a les fosques.

Referèndum aeri

Francesc A. Picas. la jonquera.

Per esquivar legalment els entrebancs que el Tribunal Constitucional ens posa per evitar que els catalans puguem manifestar la nostra voluntat de com volem que sigui la Catalunya del demà, el President de la Generalitat, el dia 9 de novembre, podria posar les urnes sobre la taula i els catalans dipositar-hi un missatge imprès i repartit a milers, que digués aproximadament, això: «Senyor President; Volem que Catalunya en el demà esdevingui un estat propi, democràtic, obert i social on tots hi puguem viure dignament, administrar els nostres propis diners, legislar les pròpies lleis i expressades en la pròpia llengua. Signat, i el número de DNI».

Recollides les centenars de milers de paperetes de les urnes, Espanya i Europa haurien d´acceptar la voluntat del poble català, per damunt de la Constitució espanyola.

Així mateix, el 9 de novembre es podrien guarnir els carrers i places de pobles i ciutats amb paperetes penjades com les de la Festa Major, grogues i vermelles que ­digues­sin «Volem que Catalunya esdevingui un estat». La seva imatge donaria la volta al món. Qui és capaç d´aturar la voluntat d´un poble?

Els problemes s´haurien solucionat

M. dolors dalmau puig. barcelona.

Sí, senyor Enric Mestres, els problemes s´haurien solucionat si una persona que des del primer moment sense ni tan sols saber el que volia no hagués dit No. Què passa, que aquest senyor és vident? És que ja sap el que es vol demanar, és que ja coneix els senyals? No, aquest senyor és un ignorant, és... El que necessita és un retir anticipat, ni dimissió ni històries, el retir total, perquè està demostrant la ineficàcia total. I li ho dic des d´una perspectiva que no fa molts anys potser estava oberta a noves idees, però és repugnant la forma de fer política, això no és política ni és res, és molt pitjor del que es deia de Franco, ell almenys va lluitar i do­nava la cara com a Generalísimo, i no s´amagava rere la llei. Pe­rò que no ho veuen, que els està prenent el pèl. Diu prosperitat del país, per favor, ni Zapatero va ser tan tètric. La data de la consulta diu que no se li va dir, doncs apa que no es va intentar, però ell, callat, i quan s´ha vist la mosca rere l´orella, aleshores No. Per favor! I que no veu el comportament envers la sanitat. És que no cal ni parlar-ne, crec since­rament que els que volen ser rajonians, que ho siguin, però que ens deixin en pau als catalans i als espanyols, mai l´ambient havia estat tan tens. I sap què, gràcies a aquest impresentable, que ens està allunyant, i el pitjor, fent-nos quedar malament davant Espanya, de l´Espanya que quasi tots volem o volíem, i la veritat, ha fet que dretes, esquerres i esperit sant esti­guem al costat de Catalunya.