potser perquè la meva experiència teatral dels últims anys ha estat molt solitària dalt de l'escena, puc dir que en el meu dia a dia laboral m'he relacionat més amb tècnics de teatre que no pas amb els meus propis companys i companyes d'ofici actoral. La vida de l'actor de monòlegs és d'una soledat extrema i moltes vegades l'única mà amiga, l'única persona que t'escolta, l'única veu que t'encoratja i et reconforta abans i després de qualsevol moment clau i transcendent de la teva feina, és la paraula i el gest del tècnic que?? sempre t'acompanya i vetlla perquè tot el que no és la teva pròpia interpretació teatral, funcioni i llueixi. Pot semblar un tòpic dir que els artistes de l'escena no som res sense els tècnics, però és del tot cert.
Sempre he defensat que tots els del meu gremi hauríem de tenir unes certes nocions de tècnica: saber penjar un focus i enfocar, conèixer una taula de llums i de so, carregar i descarregar alguna furgoneta i sobretot ser coneixedors de les expressions o paraules pròpies d'aquest col·lectiu tan necessari per a la nostra realització. Aquesta aproximació dels actors al món dels tècnics crec que és molt necessària per entendre'ls i sobretot per no ficar la pota moltes vegades. De tots és sabuda la tirania que alguns prepotents de l'escena han exercit de sempre sobre aquest conjunt de professionals que cohabiten al nostre costat. Molts no han entès que estan allà per ajudar-nos i no per servir-nos, i segurament ha estat el despotisme d'alguns i algunes que ha fet que a vegades tècnics i actors no es miressin amb bons ulls, tot i conviure en un mateix espai fosc i reduït.
En el meu cas, ha estat tot el contrari. Els meus tècnics m'han hagut de suportar bastant i han estat els meus psicòlegs, els meus ajudants, els meus amics i la meva distracció. Moltes hores i quilòmetres de furgoneta compartida, moltes converses, experiències i anècdotes viscudes, moltes tensions superades i molts aplaudiments repartits a dues bandes posen en evidència que l'ofici d'actor reposa sobre la mà d'un tècnic de teatre; i que el nostre èxit és proporcional a la seva professionalitat i bona preparació.
Moltes vegades els tècnics són molt més pacients, més positius, més ponderats, més alegres, més solidaris, més sacrificats, més racionals que els mateixos actors, que s'enduen la glòria quotidiana. Un bon tècnic de teatre és aquell que estima la tècnica i el teatre, les dues coses alhora. I quan trobes aquesta persona, aquest escuder de tantes batalles surrealistes, tens un tresor, tens un amic.
Dedico aquestes paraules d'agraïment a aquests àngels de la guarda teatrals, concretament a dos àngels tocats però no caiguts: en Llongui i en Surroca, grans perquè les seves ales expertes i generoses ajuden que els que hi posem el cos i la veu puguem gaudir d'inoblidables vols teatrals a vegades massa egoistes.
