Imagineu-me asseguda amb la filla gran del Dr. Josep Trueta compartint un arròs amb mongetes i salsa de soja i un pollastre cruixent amb melmelada de pera. Imagineu que parlem dels seus fills i dels meus fills perquè ambdues els coneixem. De si ens agradava més o menys anar a l'escola quan érem petites. I sobretot de la situació emocionant del moment polític del país. De l'article al diari anglès The Independent sobre Catalunya i del que es diu del país a la cadena Sky news. I que una cosa porta a l'altra i parlem del llibre del Dr. Trueta The Spirit of Catalonia. I després del llibre Studies of the Renal Circulation, on es posava de manifest la doble circulació renal i que Trueta va publicar el 1947 juntament amb quatre col·laboradors més.
Ara imagineu que m'explica que el 1948 Josep Trueta havia estat candidat al Nobel de medicina justament per aquest descobriment renal i que no li van donar perquè el màxim de persones per rebre el mateix premi és de tres, i ells eren cinc. I resulta que el Nobel de medicina del 1948 -continua explicant-me- va ser per al químic suís Paul Hermann Müller pel seu descobriment del DDT com a insecticida altament eficaç. Va ser el primer cop que el Nobel de medicina es lliurava a algú que no era metge. Quina mala sort que no es rebés el guardó pel ronyó i es concedís per al DDT, precisament prohibit des de 1969 per les nefastes conseqüències ecològiques.
I ara deixeu d'imaginar perquè la conversa és real. L'Amèlia Trueta acaba de fer 90 anys i són els més ben portats que he vist en la meva vida, vam menjar l'arròs i el pollastre mentre conversàvem i em va dir que li fa molta gràcia sentir parlar als gironins de l'hospital com "el Trueta".
