Cartes

Josep Buixó. figueres.

En aquests dies de joia que estic vivint, amb els homenatges rebuts, la invitació de la UE Figueres a fer la sacada d'Honor a l'Estadi, per les immenses felicitacions rebudes de figuerencs i figuerenques i de tot l'Alt Empordà. Ara que m'he pres aquest descans, crec que merescut per més de mitja vida dedicada a l'esport i a un col·lectiu de persones discapcitades, començo a valorar les amistats que he arribat a fer durant tots aquests 34 anys de treball altruista però que m'han ensenyat a valorar la vida, tant a nivell espor?tiu com de sacrifici, i l'estima a trans?metre uns valors humans, un joc net i el fet d'haver intentat introduir a totes les persones que han conviscut al meu costat que la vida és una lluita constant del dia a dia, a vegades amb moltes satisfaccions i al moment de tristesa per perdre éssers estimats i que han estat al teu costat i de valorar la feina feta. Per tal motiu i des d'aquest estimat Diari de Girona, un cop més vull agrair l'estima que han tingut totes les persones envers la meva persona i família. Sempre estaré al vostre costat pel que us fagi falta, una forta abraçada.

Polítics units versus partits polítics

Ramon Galimany i Vila . Figueres.

Ara és l'hora d'anar units tots els que volem un canvi profund; i, vist el panorama, en comptes de partits polítics necessitem units polítics, tant si es tracta d'una Consulta com d'unes Eleccions. Perquè ara ja no es tracta de repartir-se res, sinó d'aclarir si la majoria dels ciutadans de Catalunya volem un país independent o dependent d'Espanya. Si en unes eleccions, dites plebiscitàries, els partits sobiranistes es presenten cadascun amb els seus programes i sigles, tornarà a ser com les altres eleccions, només que amb un caire més o menys independentista. Però entenc que si tenim davant nostre un repte transcendental per al futur del país que desitgem, si cal decidir quin camí volem agafar per avançar per enfortir la democràcia participativa i fortament representativa, conservant la singularitat de Catalunya dintre d'Europa, necessitem unes eleccions amb propostes unitàries concretes i clares, on els partits s'agrupin i donin resposta a la qüestió fonamental que està en el clam de les manifestacions majoritàries dels darrers anys.

Després de 300 anys i uns quants dies, dels innombrables intents d'encaix polític de Catalunya amb Espanya, crec que ja no és temps de continuar marejant la perdiu. Només voldria recordar un màrtir català força oblidat, en Manuel Carrasco i Formiguera, que va intentar pactar fins a l'esgotament, i que en ser afusellat el 9 d'abril de 1938. Les seves darreres paraules davant els fusells van ser: "El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor, vull que sigui el meu crit en aquest transcendental moment: Visca Catalunya Lliure! Jesús, Jesús!".

Cal deixar aparcats els protagonismes, cal que els líders se sacrifiquin pel bé comú, perquè aquest sacrifici polític val la pena. El camí pot ser llarg i difícil, però el repte s'ho val. Ara és l'hora d'aclarir el nostre futur polític, visca Catalunya lliure!

Resseguint la V

M. Teresa Prat. BANYOLES.

Darrerament el nostre país ha girat entorn de la V, una V que va mobilitzar milers i milers de persones mogudes per un sentiment comú: el desig profund d'aconseguir la llibertat d'un poble. Una riuada humana, fermament unida, va omplir de gom a gom carrers conformant la silueta quadribarrada d'una V que simbolitzava "la via per fer explicita la voluntat a través de l'acció de votar". Via, voluntat, votar, fins i tot victòria són paraules que aquell dia vam sentir repetidament i amb insistència. La V es convertia en una lletra per expressar un anhel nascut al fons del cor.

Fixeu-vos que les persones tenim la capacitat i la força de moure'ns units i amb energia per tot aquell impuls que neix al fons del nostre cor. Aprofitant, ara, que dins nostre portem ben gravada la V, mirem de treure-li suc, mirem d'esprémer-la fins l'última gota; ampliem i millorem el nostre Vocabulari Vital, el que ens mou a Viure, el que alimenta la nostra ànima. Demostrem que som persones amb Virtuts i Valors. Resseguim fortament la V impresa al nostre cor i esborrem-ne aquelles lletres que l'acompanyen i ens impedeixen ser persones amb qualitats i moral. D'aquesta manera, podrem canviar la Violència, el Vandalisme i la Venjança, actituds d'autèntica coVardia amb les quals pretenem imposar la llei del més fort Vulnerant els drets de les persones, per la Valentia, el Valor i la Voluntat d'escoltar, dialogar i respectar; podrem Vèncer i deslliurar-nos dels Vicis que ens tenen esclavitzats i que ens aboquen a actuar Vergonyosament; deixarem de ser egoistes, de Vanagloriar-nos i ser Vanitosos, per entregar-nos amb humilitat i modèstia als altres amb Vocació de servei, Vetllant pels altres abans que per nosaltres mateixos...

Deixem de banda ideals polítics, econòmics, religiosos... que disgreguen la nostra societat, el nostre món, i fem que la V de Viure la Vida Virtuosament sigui una V compartida i esdevingui per tota la humanitat un sentiment comú, un desig profund d'aconseguir Viure i conViure en pau i llibertat. Si Volem, podem.

Incomprès i criticat arriba als altars ...

Jesús Domingo Martínez. girona.

Demà serà beatificat Pau VI, pontífex injustament criticat i ?obli?dat. Vull recordar que a ell es deu, entre altres coses, la famosa encíclica Humanae Vitae sobre la regulació de la natalitat. Aquest és un tema clau del Sínode de la Família que se celebra aquests dies a Roma. Cal reconsiderar també que després de la mort de Joan XXIII, a Pau VI li va tocar concloure el Concili Vaticà II i governar l'agitada Església postconciliar en una de les crisis més terribles de la seva història eclesiàstica. Víctima d'atacs despietats d'integristes lefebrians, de capellans guerrillers, de promotors de la revolució sexual, i d'una premsa sense escrúpols, Pau VI va aconseguir mantenir el rumb de l'Església a través d'una revolució que va fer trontollar les bases morals d'una civilització. Va ser, a més, un Papa social, dialogant, ecumènic, piadós... potser massa modern i profètic per ser entès pels homes del seu temps. Sens dubte té ben merescuda la beatificació.

Paraules anglosaxones

Josep Maria Pi Gener. Maçanet de la Selva.

Llegeixo amb estupor que la Real Academia Española de la Lengua rep com a bones paraules anglosaxones que per culpa de les noves tecnologies creuen que han d'interpretar-se. Fa pocs dies, trucant a Alacant, noten el meu accent català i em diuen que puc parlar en català o valencià, sóc llevantina, jo l'entenc (ni castellanenses, ni valen?cianos ni alicantinas), i afegeixo ara avui menjaré graelles, o graïlles com diuen. Astorat estic de la RAE; això que vaig fer ciències; quan accepten aquests anglicismes que ens conquisten (i no ens tornaran Gibraltar), quan la llengua castellana va ser una de les més lluïdes del globus terraqui; Govern a part de corrupció, que no sé si surt a l'Espasa, tinguem cura de la nostra llengua, catalana, gallega, llevantina, castellana, etc. arribant a la basca que es diu que és la base de la indoeuropea, aquella que va donar nom abans que en Bacus s'apode?rés de les nostres terres. Crec que fa falta una reflexió; i potser traduir la Diderot D'Alambert al català o altres llengües, digueu-ho als gals i veureu.