la publicació de dues enquestes (una de pública i una altra privada) han confirmat el que s'intueix des de la irrupció de Podem en les eleccions europees del mes de maig: que la formació liderada per Pablo Iglesias és una amenaça al bipartidisme imperant des de fa 32 anys, en aparèixer com a primera força en intenció directa de vot.
A un any de les eleccions generals, Podem canalitza el descontentament dels espa?nyols, farts de set anys de crisi i l'enfonsament institucional com a conseqüència de la corrup?ció. Fins i tot pugna per imposar el marc de referència, ja que "no és d'esquerres ni de dretes, sinó que defensa els de baix enfront dels de dalt". I l'enquesta del CIS confirmaria aquest interclassisme: després del PP, Podem és l'opció preferida entre directius i empresaris i la primera entre votants de classe mitjana-alta i alta!
Davant d'aquesta situació, l'estratègia dels altres partits haurà de canviar: IU i UPyD veuen desaparèixer a gran velocitat les seves opcions com a frontissa, davant la falta de majoria dels "antics" grans; el PSOE veu com Podem menja terreny entre els seus votants tradicionals i el PP sent el risc de no ser el partit més votat, confiant-ho tot a la recu?pe?ració ja que Iglesias dividiria el vot d'esquerres... ja que les enquestes demostren que Podem arriba al votant de centre.
Durant els propers mesos, hi haurà pressió sobre Iglesias perquè caigui en contradiccions sobre el seu controvertit programa econòmic (reestructuració del deute, jubilació als 60 anys, renda mínima universal). I no és menys probable que Iglesias, que ha demostrat taules en les seves aparicions televisives, espanti poc els electors ... mentre veu com els seus vots augmenten, davant la incapacitat dels partits clàssics d'imposar la regeneració democràtica i mentre l'atur es manté en nivells molt alts.
