Gràcies a l'Estat espanyol, tenim la llosa de pagar 1.350 milions d'euros a ACS per la conxorxa "Gas Castor", que Enagas i els bancs màgicament han convertit en 3.000 milions d'euros i ho encolomaran a les nostres factures del gas durant els propers 30 anys. Més pobresa energètica!

La seqüència dels fets podria haver estat la següent: ACS rebria una concessió del PSOE en època de vaques grasses (2008), amb la finalitat d'especular amb el preu del gas, construint, dins uns pous petrolífers esgotats i cedits per l'Estat, un dipòsit que permet emmagatzemar l'equivalent a 17 dies d'abastiment del consum de gas a l'Estat espanyol. Per fer-ho, li haurien deixat els diners Bankia, Santander i Caixabank. El projecte Castor es torna del tot inviable per la desacceleració de l'economia, amb una espectacular caiguda de la matèria primera gas natural que passa de valdre 13,35 $ (juny 2008) a 3,56 $ (setembre 2013).

La por dels bancs creditors -que formen part del consell d'administració d'ACS per vigilar els seus préstecs de molt a prop-, haurien vist la impossibilitat material d'ACS de retornar els seus préstecs (5.000 milions d'euros), i podria començar a agafar força la idea d'elaborar un pla sinistre per desinvertir de la inviable plataforma Castor. Desestimada la compra per part de totes les empreses privades contactades, es pressiona l'Estat com la darrera i última opció per tal que no caigui tot el grup ACS. Els bancs posen una data límit per cobrar.

Per portar a terme la conxorxa, caldria crear una crisi induïda provocant un estat d'opinió pública indignada que demanés l'aturada de l'activitat de Castor. La injecció de gas provoca alguns moviments de terres -ja previstos en el programa-; però si la injecció de gas es fa amb una intensitat extrema, els moviments serien molt més importants, i el govern de l'Estat es podria veure obligat a aturar l'activitat comptant amb la pressió favorable de l'opinió pública, que -per damunt de tot- vol seguretat.

Cada dia hi ha terratrèmols a la Península -avui, per exemple, el més gran ha estat de 2,6 al golf de Cadis i no sortirà a cap telenotícies-; tots es poden consultar a la web del Ministeri de Foment. (Dels terratrèmols que van sortir anunciats en alguns diaris per aquelles dates, un cop analitzades les dades sísmiques a la web del Ministeri de Fomentdes de Peníscola fins a Alcanar no apareixen pas en l'històric i sembla que només queden mesurats els del Golf de València). Quan hi ha moviment polític -com, per exemple, les dates properes al pagament dels 1.350 milions d'euros- tornen a sortir dades de terratrèmols, per recordar a l'imaginari col·lectiu que vam tenir "sort" que l'Estat espa?nyol aturés Castor.

Amb l'aturada de l'activitat, forçada per l'Estat, ACS va poder adduir la clàusula d'indemnització estatal del contracte, i així recuperar una inversió que era inviable de totes totes. Per què l'Estat no adduïa incapacitat tècnica d'ACS per fer la feina sense efectes col·laterals? (Increïble). Amb aquesta conxorxa, els bancs podrien recuperar el préstec, i més tenint en compte que l'Estat no pot donar ajuts directes a les empreses en dificultats, d'acord amb la normativa europea. L'Estat espanyol va crear els mecanismes necessaris per pagar al comptat els 1.350 milions d'euros (evitaria així la fallida d'ACS i paral·lelament sanejaria els comptes de la banca que no haurien de dotar aquest préstec, i silenciaria també les possibles alarmes que farien caure la borsa i pujar el cost del deute de l'Estat. (operació rodona!). El pagament va ser aprovat pel Congrés dels Diputats (també increïble), i així donava molta més seguretat jurídica als bancs. Tot fet amb urgència, passant per davant de mil problemes que té l'Estat. I sempre abans que el PP perdi el govern. Es podria arribar a acusar el govern espanyol de participar en la conxorxa Castor?