Si l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra, les ensopegades d'Adif i el Ministeri de Foment amb les obres del Tren d'Alta Velocitat a Girona (TAV) són infinites. Sense entrar en altres consideracions de tot el projecte, de moment ja en porta tres amb l'entrada d'aigua a les vies. Primer deixant l'obra inacabada després que al maig de 2009, quan s'estava construint la línia d'alta velocitat, ja entrés aigua pel túnel. Segon, la inundació del passat 28 de setembre que va interrompre el servei entre Girona i Figueres durant sis dies. Tercer, la nova inundació de diumenge passat. Adif ha demostrat que no només els errors són la marca de la casa -hi ha altres exemples a més del de Girona-, sinó que arriba a nivells de negligència. Que la ministra de Foment, Ana Pastor, contactés diumenge a la nit amb l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és una demostració del desficaci que s'acabava de produir amb la segona inundació de les vies del TAV en només dos mesos.

El passat 5 d'octubre, amb motiu de la primera inundació, l'enginyer industrial Joan Gaya va escriure el següent en un article al Diari de Girona: "Adif ha exhibit ignorància en el seu tractament de la qüestió, cosa que potser explica el tractament superficial del risc d'inundació d'un túnel d'alta tecnologia que passa al costat i per sota del complex sistema fluvial de Girona". Es fa difícil trobar l'adjectiu que defineixi la manera d'obrar d'Adif. Incompetència? Deixadesa? Menysteniment dels ciutadans? Com també és un misteri esbrinar quin poder té aquest gestor de les infraestructures ferroviàries, anomenat Adif, nascut d'una divisió de Renfe l'any 2005, i que és capaç de deixar en fora de joc a la mateixa ministra de Foment sense que ningú assumeixi cap tipus de responsabilitat. Tot i els compromisos acordats entre Foment i l'Ajuntament de Girona, en una reunió celebrada a Madrid el passat 17 d'octubre, no s'ha realitzat cap obra per tapar el forat per on entra l'aigua. L'excepcionalitat de les pluges de finals de setembre argumentada per Adif en la primera inundació, ha caigut pel seu propi pes. Qualsevol gironí coneix la tradició històrica de fortes pluges i aiguats a la ciutat i també la complexitat del sistema fluvial. Se suposa que els experts de Foment i Adif havien de ser conscients d'aquests elements quan van decidir soterrar el tren i dissenyar les obres. S'ha demostrat que desviant lleugerament el trajecte del riu Güell no es resol res. L'aigua segueix el seu curs natural.

Ara tot són presses. La ministra Ana Pastor intentant calmar l'enuig de les autoritats gironines el mateix diu?menge a la nit i el secretari d'Estat d'Infraestructiures canviant la seva agenda de dilluns i anunciant una revisió del full de ruta i una absoluta diligència per acabar les obres pendents. Però el mal ja està fet. El ridícul, també. Dels errors se n'aprèn, però la contumàcia d'Adif a perseverar-hi fa que observem amb escepticisme les mesures anunciades fins que no estiguin enllestides. Aprofitant els reiterats greuges comesos amb els gironins, estaria bé que Adif complís de debò el seu compromís de realitzar les obres de reposició i condicionament del Parc Central malmeses per la construcció del TAV.