Contemplar els espais informatius de les cadenes de televisió públiques d'Espanya, ja siguin les estatals, ja la majoria de les autonòmiques, és per riure, si no per plorar. Tant les unes com les altres responen a criteris de servilisme, nepotisme i prepotència propagandística més que informativa.
Com a botó de mostra reflectiré i comentaré aquí el fet més recent i més proper a nosaltres, que és el del fiasco de BCN World. Aquest macroprojecte que el govern es va treure de la màniga de la mà del controvertit empresari de la promoció immobiliària i de la construcció Enrique Bañuelos, que va protagonitzar el primer gran fiasco immobiliari d'Espanya, Astroc, encara que sembla ser que ell havia salvat prèviament gran part del patrimoni acumulat durant la bombolla especulativa i durant el temps transcorregut entre la sortida a Borsa, la meteòrica ascensió de les accions i el desastre final.
Com molts lectors sabran o recordaran, BCN World va ser el conill tret de la cistella pel govern per fer oblidar un altre gran fiasco anterior: el del controvertit projecte Eurovegas, que havia de generar milers de llocs de treball directes i induïts i aportar un increment del PIB a la comunitat catalana. I ens havia de treure de la crisi. No evocaré aquí el que va ser, informativament, aquell moment, encara que deixo constància del meu article en aquest mateix Diari dedicat a la maniobra urbanístico-immobiliària estretament lligada al joc d'atzar en casinos que finalment no va quallar, ni aquí ni a Madrid. Visionar ara el que TV3, TVE i TeleMadrid van difondre abans del fiasco seria un espectacle grotesc. Com grotesc seria visionar la cobertura de l'operació d'imatge del "conill" BCN World. Un conill que apunta el cap de la cistella però no acaba de sortir.
Entre Eurovegas i BCN World hi ha diverses similituds i gairebé les mateixes parts interessades, excepte els intermediaris suposadament promotors i inversors. La part més interessada em sembla, encara que no ho sembli a simple vista, la cúpula de CaixaBank, relacionada amb la propietat d'aquests terrenysÉ que daten d'aquella altra "solució d'imatge" que va tenir com a protagonistes a Jordi Pujol i a Javier de la Rosa com a reacció davant d'aquell altre gran fiasco que va ser l'intent de portar a Tarragona Eurodisney o Disneyland París. Recorden Tibigardens? Tal vegada no, perquè va ser al 1994. Però jo sí.
Jo, que no he estat mai a Port Aventura, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una presentació sobre el terreny ?-millor dit: els terrenys- de Tibigardens. Allò va ser el conill que en el seu moment -fa vint anys- es va treure de la màniga Jordi Pujol de la mà del seu llavors lloat empresari Javier de la Rosa. Però quan els focus de l'actualitat s'havien apagat o havien girat cap a altres subjectes, Tibigardens -que va comptar amb un aval de 10.000 milions de pessetes de l'Institut Català de Finances a Grand Peninsula, promotora del projecte- es va diluir en el no-res. Això sí, després d'haver-se conegut que 1.000 milions havien estat desviats a altres empreses controlades pel financer. I aquella solució d'imatge va comptar amb la imprescindible col·laboració de La Caixa (llavors encara una caixa d'estalvis i no un banc com és ara) i les empreses Pearson, Anheuser Busch i Fecsa fins a desembocar al parc d'atraccions que tants anys d'exercicis no rendibles -a més de l'abandó de varis dels accionistes- ha tingut en el seu compte de resultats. I encara segueix el problema perquè aquí segueixen sense rendibilitat els terrenys que justificaven la gran operació especulativa: els mateixos que havien d'albergar camps de golf, hotels, torres i apartamentsÉ i, al final, casinos, els grans tapats.
He esmentat la cúpula de la caixa convertida en banc, però és obvi que entre els interessats també estan en lloc destacat l'actual president de la Generalitat, el seu govern i els empresaris del joc. Aquests últims com a grans beneficiats per la rebaixa de la imposició fiscal sobre la seva activitat empresarial.
Ara, dos decennis després, s'ha repetit el fiasco de la maniobra d'imatge: davant el fracàs de la candidatura a Eurovegas es va improvisar la "solució" amb VeremonteÉ I tot havia de ser "positiu" pel país. Però una vegada passat el temps i, pel que sembla, acabada una pròrroga del termini inicial, la Generalitat torna el favor a l'entitat financera assumint els terrenys que tants anys porten esperant qui edifiqui sobre ells. Entre el dia de la presentació a so de bombo i platerets i fa uns dies hi ha hagut esporàdiques notícies que deien que anaven a començar les obresÉ la qual cosa desconec encara que a la vista de les explicacions del dimecres dia 10 de desembre sembla poc probable.
La pregunta que hauria de formular qualsevol contribuent -i molt més qualsevol periodista d'un mitjà públic- del nostre país hauria de ser: per què la Generalitat assumeix uns terrenys que són d'una entitat privada? Però en comptes d'això, en els mitjans de titularitat pública catalans no només no s'ha explicat gens de res sinó que simplement s'han reproduït declaracions del conseller Mas-Colell dient que no tindrà cap cost. Segur? No satisfets amb això, en la ràdio i televisió autonòmiques s'ha donat finestra oberta al representant de l'empresa col·laboradora a introduir i treure el conill de la cistella. Al més pur estil "la veu del seu amo".
Abans d'acabar vull comentar la igualment actitud oficialista i propagandística de la ràdio i televisió pública de l'Estat amb motiu de la cimera iberoamericana de caps d'estat i de govern celebrada a Mèxic. El més destacat en els mitjans "públics" no va ser el boicot i absència de diversos països que no comparteixen ideologia amb la majoria dels presents, sinó aquella part de la intervenció del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, traient el seu personal conill de la cistella tot dient que Espanya surt de la crisi. Va tenir la gosadia de dir-ho i els mitjans de comunicació de titularitat estatal van tenir la manca de rigor de destacar-ho.
Sortida de la crisi quan a Espanya s'han batut rècords de població que necessita de la generositat dels seus conciutadans a través de la donacions al banc d'aliments i de recollides com la de fa pocs dies?
Rajoy sembla al·ludir i pensar només en la sortida de la crisi dels bancs sanejats amb els diners dels contribuents, en la sortida de la crisi de les concessionàries d'autopistes sanejades amb nacionalitzacions encobertes i augments de peatges com els de fa un parell d'anys als qui circulen en autopistes catalanes, en la sortida de la crisi de la milionària indemnització com a solució -ara qüestionada des de Brussel·les- al fiasco de la irregular plataforma Castor, en la sortida de la crisi de les companyies oligopolistes de l'energia, elèctrica i gasística i, en fi, a la sortida de la crisi dels casos de corrupció del seu partit amb les maniobres obstructives a les actuacions del jutge RuzÉ
Acabo ja: si un es queda amb el que es veu en les televisions públiques i escolta en les ràdios públiques, sembla que visquem al país de les meravelles.
