Cartes

Senyor Alfons Quintà: en el seu article del DdG del 27 de novembre, vostè llença un grapat d'insults contra Mas i Junqueras. Per extensió, també està insultant bo?na part de la població que no solament els han votat sinó que els continuen fent confiança. Llavors, en una finta verbal com les que habitualment vostè utilitza per fer sofismes, desmunta l'Estat nació "per jacobí", perquè és "una gran caca", i perquè, segons vostè, les societats avui s'organitzen de baix a dalt. I doncs què es pensa que està passant aquí, si no? Els polítics i les institucions d'aquest país no fan altra cosa que intentar seguir el pas del que bona part de la gent està demanant, no pas a l'inrevés. I si no li agrada l'Estat nació, critiqui l'esquema d'estat que Madrid manté des de fa segles. Després s'embolica barrejant els conceptes de societat, nació i estat allà on parla de "la protecció de les societats minoritzades" ¿que potser som una reserva índia a protegir? i de les "nacions originàries". Les que surten a la Bíblia, vol dir?

I acaba el seu article amb un operístic exabrupte: "L'independentisme no s'aguanta en l'ordre conceptual ni tampoc en el merament humà. L'independentisme d'aquí i ara no és, en absolut, un humanisme". Segons vostè, un fet tan present en totes les societats al llarg de la Història com és el desig de ser lliure i no dependre econòmicament ni culturalment d'imposicions foranes no s'aguanta com a "concepte" ni és "humanístic".

Si la seva incontinència verbal monotemàtica no té cura, com a mínim procuri fer servir el lèxic amb propietat, faci el favor de no insultar -això l'acaba de desautoritzar- i redacti amb el mínim de coherència necessària per exercir el periodisme. Perquè, francament, no se l'acaba d'entendre bé. Perdoni, però algú li ho havia de dir.

Iaia, t'estimoMireia Rosselló Ribas. barcelona.

El passat divendres, 5, volia llegir-te unes paraules; però, en adonar-me que mai més et podria abraçar, acariciar o escoltar, no vaig poder. Dins meu viuràs, viuràs en la meva imaginació, en el meu cor, en els meus sentiments, en la meva sang, en els meus somnis, viuràs amb mi i això omplirà per sempre el buit de la teva presència.

Una de les coses que més em van agradar va ser el primer cop que vaig dormir a la vostra habitació i jugava amb tu i l'Emma, fent aquelles ombres amb la llum, i em vas ensenyar a fer animals amb les ombres. Els meus pares sempre ens han dit que estimar era molt important, jo he après que estimar i ser estimat és molt important. Però més encara, saber dir-ho. Vaig tenir la sort, una setmana abans, un dimecres a Calonge, quan tu i jo ens vàrem dir que ens estimàvem molt.

L'últim record teu, que sempre guardaré, serà quan em vas reconèixer a l'hospital de Palamós i vas decidir donar-me la mà i em volies dir alguna cosa, però l'únic que vaig entendre va ser: "Mireia maca", que és el que sempre em deies. T'estimo molt i vull que sàpigues que mai t'oblidaré. Amb carinyo, la teva néta, Mireia Rosselló Ribas (14 anys).

Dedicada a la meva iaia i madrina, Assumpció Valmaña i Casademont.

Efectes nadalencsCristina Luengo Aguilera. girona.

Observant cada dia durant les últimes setmanes persones anònimes que passegen i miren les botigues per la ciutat m'he adornat del canvi d'actitud que provoquen les festes nadalenques. Fa un parell de setmanes ignoràvem les persones amb les quals ens anàvem creuant i, fins i tot, ometíem els continus reclams publicitaris que ens trobem a cada pas. Però sembla que això ha canviat. Sembla que l'esperit nadalenc s'ha apoderat de nosaltres, que hem passat de ser unes persones que com autòmats van de la feina a casa i viceversa a ser unes persones que es preocupen pel seu voltant i que pensen que els dies de Nadal poden compensar la desconnexió familiar de tot l'any amb 4 àpats.

La sensació al carrer és de ganes, compres, regals, trobades familiars, amor, il·lusió, bons propòsits, desitjos,... I la veritat és que està molt bé, però tenint en compte que l'efecte nadalenc ha començat més d'un mes abans de la data oficial, proposaria que anéssim allargant encara una mica més aquest efecte i que ja tornant de les vacances d'estiu aquest esperit comencés a aparèixer. Així potser ens tornaríem encara més consumistes però la part afectiva també milloraria.