Cartes

Joan Boronat Lecha. blanes.

Els de Podem volen recupe?rar l'economia espanyola, reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals; incrementar el salari mínim, etc., etc., el clàssic "puedo prome?ter y prometo". Però tot això deu ser comptant amb la generosa solidaritat catalana (llegiu espoli fiscal) que ens imposa Espanya. El Sr. Pérez Rubalcaba va dir que amb el seu federalisme els catalans ens oblidéssim de gestionar les nostres finances i l'ensenyament. I aquests de Podem, si acabessin manant, ens deixarien gestionar les finan?ces i permetrien que la Conse?lle?ria de Cultura de la Generalitat gestionés l'ensenyament? Siguem realistes i deixem-nos de falsos federalismes i d'espanyo?lismes.

L'AMI té alcaldes i regidors de totes les tendències polítiques; també són heterogenis els militants i seguidors de Súmate, Òmnium Cultural i l'ANC. Malgrat aquest batibull, tenim molt clar que l'objec?tiu de tots plegats és la independència. Per tant, el més lògic és que si es fan unes eleccions, no serà per decidir si han de manar les dretes o les esquerres, això ja ho decidirem més endavant; per tant, la lògica és que tots els partits catalanistes s'haurien de presentar units. El president Mas ha captat la idea d'unitat, se la fa seva, i en treu profit avançant-se perspicaçment al Sr. Junqueras, a qui posa en evidència; si accepta la llista única, sembla que claudiqui, mentre que si la rebutja, s'enfronta a la societat civil. Si ERC, la CUP i altres acceptessin la llista única, esbrinaríem si el president és sincer o si tot plegat no és més que una ?catxa; el que no poden fer és ajuntar-se amb esquerres de ferum espanyolista.

Quant als pressupostos, si són per aprovar noves taxes que perjudiquin la classe treballadora, que hi votin en contra; els pressupostos són una cosa i la independència una altra.

Humans i gossos al metro de Barcelona

MARIA JESÚS ASENADOR ADAN. Fornells de la Selva.

Des de l'1 d'octubre he vist nombro?ses cartes publicades en diver?sos mitjans sobre el tema dels gos?sos al metro de Barcelo?na. N'hi ha algunes que van a favor del reco?neixement del dret de poder transportar el seu gos en transport públic, unes altres en contra per la por al fet que "facin les seves necessitats" en el transport, fet que no és responsabilitat de l'animal sinó del propietari, de 0 a 24 hores i dins o fora del transport públic. Algunes altres expressen la seva por perquè alguns gossos no porten morrió o entren en hores punta desatenent els propietaris la normativa. El cas és que encara no n'he llegit cap que expressi preocupació pels gossos.

Els propietaris d'animals hauríem de preocupar-nos del que suposa per a ells que els fiquem en un túnel sota terra ple de gent i de sorolls, fer-los pujar en una màqui?na infernal que es mou, accelera i frena sense que ells comprenguin el que ocorre abans d'alegrar-nos de poder portar-los en transport pú?blic. La responsabilitat amb els nostres animals no es basa únicament a complir les normes establer?tes, hi estiguem d'acord o no, i mantenir la higiene dels llocs al nostre pas, es tracta també de pro?curar el benefici i estabilitat de l'animal i no fer-lo passar per situacions estresants per a ells de forma innecessària.

Hi ha formes per estalviar-los aquestes experiències difícils si cal el seu trajecte en transport públic, però, per favor, pensem en ells i no siguem tan egoistes com per no veure com de malament que ho passen alguns per la nostra falta de consideració.

Catalunya, poble dissortat?

Jordi Pausas. paris.

Hi ha il·lustres comentaristes que ja es lamenten que les diferències d'interessos -econòmics i socials- entre els partits polítics no ajuden a dilucidar una Catalunya independent, i incorren en les lamentacions que reflectiren Casals i Freixes amb Arrufat i Arrufat l'any 1933 en el seu llibre Catalunya poble dissortat. Sembla evident que avui les circumstàncies no són comparables, però els partits conservadors, arrelats en les conviccions de l'ancient régime-i per això mandrosos i porucs davant de qualsevol canvi- tal com s'explicita en El Guepard de Lampedusa, ens volen fer creure amb teatralitat que ho volen "canviar tot" però amb el ferm i inamovible objectiu que "tot continuï com sempre".

És igualment per això que el Govern espanyol -sigui de dretes, sigui d'esquerres- no està disposat a donar facilitats perquè el corredor de la Mediterrània esdevingui una realitat ja que són conscients que els interessos econòmics, culturals i lingüístics de Catalunya amb el País Valencià són una realitat inqüestionable, ja que la Catalunya contemporània -més aviat o més tard- està indissolublement destinada a compartir el pa i la sal amb el País Valencià i les Illes Balears...

Pròrroga enverinada per al jutge Ruz

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

El Consell General del Poder Ju?dicial ha prorrogat la comissió de serveis al Jutge Ruz. El març de 2015 s'han de convocar 364 places de jutge, i és en aquell moment que es preveuen cobrir. Han establert que els jutges en comissió que treballin en casos complexos o d'especial rellevància, podran demanar nova pròrroga en qualitat de jutge de reforç, fins a la finalització de les instruccions. El jutge Ruz està instruint el cas Gürtel, els papers del Bárcenas, una part del cas Pujol, i el cas Neymar, entre d'altres. És sospitós que la pròrroga posterior al mes de març de 2015 l'hagi de demanar voluntàriament el mateix jutge per acabar les instruccions, o sia ho deixa a la seva consciència. Altre cop la classe política fa la impressió, tot i desmentir-ho, que influencia el Poder Judicial; hi ha casos que comencen a molestar.

En democràcia no hi ha tres po?ders separats i independents que són la base del seu correcte funcionament? Aquestes actuacions evidencien tot el contrari. Quan el Govern i el Congrés dels Diputats són els que nomenen molts dels alts càrrecs de la Judicatura, la imparcialitat es perd.

A la jutge Alaya, que instrueix el cas dels ERO d'Andalusia, els cursos de formació i dels sindicats, l'han tractat de prevaricadora i incompetent i li estan posant tot tipus d'inconvenients, traves, incen?dis al jutjat, pèrdua de documents, etc. Tenim sort, fins ara ens està demostrant una integritat total, constància i dedicació que han fet possible arribar al fons. I el Silva! L'han destituït de la seva carrera judicial per haver engarjolat el Blesa (expresident de Caja Madrid).

Classe política, s'ha d'assegurar i garantir la independència del Poder Judicial, i heu de prendre les mesures necessàries per aconseguir-ho. Només faltaria!