Fa una setmana, vaig llegir a la Tribune de Geneve que l'any 2016 entrarà en funcionament el túnel ferroviari del Sant Gotard, a Suïssa, que, amb 57 quilòmetres, serà el més llarg del món. Al marge de ser una excepcional obra d'enginyeria, el més rellevant és el trànsit previst: deu trens de passatgers i cinc de mercaderies per hora, uns 15.000 passatgers diaris. A Suïssa no es projecta cap obra sense un estudi previ que n'avali la rendibilitat. I quan una obra depassa el pressupost, immediatament s'obre una investigació. Les xifres de trànsit contrasten amb les del nostre túnel del Pertús d'alta velocitat: deu trens de passatgers diaris i dotze de mercaderies a la setmana. És normal que Florentino Pérez, i els seus socis, vulguin cobrar dels estats espanyol i francès per aquesta ruïna. Florentino Pérez, que va passar de regidor d'Urbanisme de la UCD a Madrid a multimilionari empresari de la construcció, és un personatge molt poderós, però la responsabilitat no és d'ell. Florentino defensa els seus interessos i els de la seva empresa. Els culpables són els governants, en aquest cas a parts iguals els d'Espanya i els de França, que malbaraten els diners dels seus ciutadans amb obres ruïnoses.
