El pintor va venir a casa meva fa dos anys a mirar-se unes taques d'humitat de l'habitació. Una setmana que va ploure molt, s'hi va fer un forat i va caure tanta aigua que se'm va fer malbé la tauleta de nit. Vam haver d'avisar el paleta i ho va veure clar: Són filtracions de la terrassa de dalt. El veí es va mostrar col·laborador. Que vingui a mirar-s'ho quan vulgui. Si no hi sóc, et deixo unes claus. Era novem?bre i va ploure dues setmanes seguides. I les terrasses no es poden mirar mentre cau el diluvi universal. Quan va tornar a sortir el sol li vaig trucar de seguida, però llavors tenia molta feina. Et corre pressa? Home, tinc un forat a l'habitació. Et pots esperar quinze dies? Es van convertir en trenta-dos, però va venir. Aquesta terrassa no s'ha fet mai! S'ha de canviar la tela asfàltica. Això és cosa de l'assegurança de la comu?nitat. Vaig trucar a l'asseguradora. Vaig tornar a trucar a l'asseguradora. Vaig tornar a trucar a l'asseguradora. Finalment va venir un pèrit i ho va veure clar: Això no és un accident. Això és el desgast normal de l'edifici. L'assegurança no ho cobreix. A l'agost vaig organitzar una reunió extraordinària de veïns per explicar-los el cas. Sí, però és que l'esca?la no té diners. Sí, però és que jo tinc un forat a la paret. I una tauleta de nit que... Sí, sí, però quan val aixecar la tela asfàltica? Sí, però és que la meva paret... Mireu, tinc una foto que... Va venir un altre paleta, va fer un altre pressupost, el vam acceptar. Però tornava a ser novembre i tornava a ploure. I em vaig esperar una setmana, i una altra, i encara una altra, i finalment va sortir el sol, i quan li vaig trucar em va dir que tenia molta feina i que si em corria pressa, i jo li vaig dir home, és que tinc un forat a la paret que... és igual. Digue'm quan pots venir. I em va demanar un mes, que es va convertir en dos, però finalment va venir. I va arreglar la terrassa. I em va tapar el forat. I ja no queia aigua. I ara només calia pintar. I vaig trucar al pintor que havia vingut dos anys abans i em va dir que passaria al cap de quinze dies, que es van convertir en un mes i mig. I quan va venir va fer uns càlculs de metres i quilos de pintura i em va dir que s'hi podia posar a principis de març. I a principis de març em va escriure un Whatsapp que deia hola señora, ¿lo podemos dejar para el 15?, i jo li vaig contestar ok perquè ja m'era igual tenir l'habitació blanca o rosa fúcsia. I després del dia 15 li vaig escriure i em va dir le llamo la semana que viene sin falta. I avui, un mes després, dos anys després del dia que va venir a casa meva per prime?ra vegada, per fi, he rebut un Whatsapp que diu ¿Cómo lo tiene para que vengamos mañana a pintar? Oh, mañana. Oh, sí. Oh, no. Hòstia, no. Demà no. Demà no puc. Merda. I ràpidament li escric: Ostres, demà no puc. Ho podem deixar per dilluns? (O per dimarts, o dimecres, o dijous, les vint-i-quatre hores del dia, quan tu vulguis, jo seré aquí per a tu). La semana que viene imposible. Ya si acaso le llamo dentro de quince días y quedamos.
