La gent de la Catalunya central té dues noves comarques: el Moianès i el Lluçanès. Arribem així a les 42 comarques, amb quaranta-dos Consells comarcals, amb els funcionaris corresponents i els càrrecs polítics electes. Mentre fem que un territori de 32.000 quilòmetres quadrats tingui quaranta-dues entitats, una mitjana de 179.000 habitants per entitat, cal dir que, entrats en el debat, les noves tecnologies, i sobretot, la necessitat d'aplicar una administració més senzilla a grans territoris, fa que a nivell mundial caminem en sentit contrari.
Les comarques es van ressuscitar com una mena de pacte amb la història perduda, una continuïtat amb la Generalitat republicana dels anys trenta, sense reduir o eliminar cap administració preexistent. La divisió comarcal projectada per Pau Vila tenia de base els mercats agrícoles setmanals importants i el carro de cavalls com a transport. Es va adoptar fil per randa, sense pensar que el mapa tenia ja 50 anys i no correspon als temps actuals. Els inicis del segle XXI demanen entitats territorials àmplies, també per rellançar la malmesa economia. Vegin així com una aposta interessant la marca Empordà, que unifica el territori a nivell de vendre la seva imatge de cara a l'exterior. Si mirem a l'exterior, tant França com Itàlia han endegat modificacions territorials i polítiques ambicioses. En el cas francès, les seves regions passen de vint-i-dos a tretze. Aquí, entitats com l'Associació Catalana de Municipis s'han negat a qualsevol canvi, quan tenim, des de l'informe Roca, publicat l'any 2000, la mostra que una adaptació municipal pot ser interessant: per no tenir, no tenim ni debat entre especialistes. La unificació dels länder a Alemanya, per exemple, amb la creació de Baden-Würtemberg el 1952, substituint els 3 estats anteriors, va ajudar al rellançament econòmic del sud alemany, fins a la potència que coneixem avui i és enve?jada a tota Europa. I vegin que els alemanys, amb polítics previsors, a finals del anys 60 del segle passat ja tenien plans per reduir el número dels seus länder al mínim possible, i avui un debat és la unió de Berlín amb el land de Brandenburg, que l'envolta totalment. Aquest és un tema ben actual, quan competeixes amb províncies xineses de trenta milions d'habitants, o fins i tot amb els ajuntaments de Dinamarca, el paradís social somiat per molts, que avui aplega municipis a partir de 20.000 habitants.
