D'aquí a tres anys, els cotxes europeus sortiran de fàbrica amb un dispositiu que alertarà Urgències en cas d'accident, tot i que les autoritats de la UE no han previst -per ara- que doni també el corresponent comunicat d'avís a l'asseguradora. La realitat, sempre més creativa que la ficció, comença a superar el "cotxe fantàstic" de la tele, que com a màxim li donava conversa al seu xofer.

El cotxe batejat com a Kitt en la sèrie televisiva dels anys vuitanta tenia l'habilitat de conduir-se sol i acudir com un gosset a la crida del seu propietari. Era un automòbil en el sentit més exacte de la paraula, ja que es movia per si mateix i, a més, no necessitava un xofer al volant. A aquestes virtuts afegia la de donar consells al conductor, circular sobre dues rodes o executar anàlisis quími?ques i fins i tot sanguínies per identificar el RH dels dolents de la pel·lícula.

Com que les ciències avancen que és una barbaritat, aquests èxits estan a punt de quedar enrere gràcies als nous vehicles de tracció mecànica i alimentació elèctrica.

Els enginyers de Google, sempre a la recer?ca de noves meravelles, van presentar ja ?l'any passat un model de cotxe totalment autònom: sense volant, fre ni accelerador. Cap falta li fan aquestes antigalles, atès que l'artefacte el condueix un ordinador al qual proporcionen la informació necessària diversos sensors estratègicament situats en la seva carrosseria. "El cotxe et portarà a on vulguis anar, simplement prement un botó", si hem de creure Chris Urmson, l'expert de Google que es va encarregar de dissenyar un giny tan diabòlic.

La idea sembla sensacional, per més que no s'entengui molt bé per a què serveix un mitjà de transport humà que no transpor?ta cap persona al seu interior. Llevat que es tracti, és clar, de permetre als que vagin a bord fer una becaina o despatxar qualsevol assumpte mentre el cotxe els porta a la feina.

Si alguna cosa es pot objectar a aquest avenç és que les màquines tendeixen a equivocar-se gairebé tant com els homes que les han creat.

Valgui d'exemple a l'atzar el cas de la confia?da dona belga que fa un parell d'anys va acabar a Croàcia quan anava camí de l'estació de Brussel·les per recollir la xicota del seu fill. Un error del TomTom del seu automò?bil -que, en efecte, era ximple en grau màxim- va fer que els 32 quilòmetres de distància entre el seu poble i la capital de Bèlgica es convertissin en gairebé 1.500 en arribar a Zagreb, allà als Balcans.

La fe absolutament cega que la conductora va posar en el GPS del seu cotxe li va fer ignorar totes les evidències que la carretera anava deixant al seu pas. Canviava el paisatge, passaven les fronteres i fins mudava l'idioma dels senyals de l'alemany al francès i al serbocroat; però res d'això dissuadia l'obstinada automobilista de seguir el seu camí. "No em vaig fer cap pregunta", va expli?car després. "Vaig trepitjar l'accelerador i vaig continuar conduint".

Fàcilment es deduirà d'aquesta anècdota que no convé donar-los massa confiances a les màquines. Si un simple GPS pot portar-nos a l'antiga Iugoslàvia quan el nostre propòsit era viatjar a Brussel·les,no costa gens aventurar que l'ordinador d'un cotxe embo?geixi -com el HAL de 2001, una odissea de l'espai- i acabi per estavellar-se contra l'arbre més pròxim. Els cotxes fantàstics, millor a la tele.