salt té gairebé de tot, fins i tot un mag, de nom Fèlix i cognom Brunet, que dijous al vespre va tenir l'oportunitat d'obrir la Festa Major 2015. Va pronunciar el pregó des de menys alçada que els seus predecessors, enfilat dalt d'un escenari expressament muntat per a l'ocasió. Com si es tractés d'un truc de màgia digne de Houidini, CopperfieldEl Mago Pop, en Fèlix parlava convidat per un?Ajuntament on tot ha canviat força: els que manaven fa cosa d'un parell de mesos ja no manen i els que manen fa ben poc pràcticament ni existien (en la dimensió política, s'entén). Dijous arrencava, doncs, una Festa Major en què pràcticament res no és igual que abans -amb un alcalde d'esquerres que no té plena dedicació i que de moment no cobra però es reserva un sou per si les mosques- i en què gairebé tot continua igual -barraques, concerts, geganters, Diables d'en Pere Botero i entitats diverses seran allà on els toca, que aquests no fallen mai.

Deia en Fèlix en la seva proclama festiva una veritat com un temple: que a Salt «hi ha de tot, menys platja» -temps al temps?- i que «hi ha persones de més de vuitanta països i s'hi parlen més de cent llengües» -a veure qui és el guapo que ho pot dir, això. «Salt és el poble més plural de Catalunya i potser de la Península», asseverava el mag, que entén la festa gran com l'exponent màxim de la «nostra cultura».

A l'alcalde, Jordi Viñas, li va correspondre encendre el petard que marca l'inici de tres dies de xauxa, setmanes després d'haver obert la caixa dels trons amb la seva decisió, i del seu partit, ERC, de disputar l'alcaldia a Jaume Torramadé, que va morir (políticament) i ara expia culpes al purgatori de l'oposició. Abans d'encendre la metxa, Viñas va pronunciar una al·locució a través de la qual va animar els saltencs -s'entén que parlin la llengua que parlin i vinguin d'on vinguin- a viure la festa amb «màgia i il·lusió». Acte seguit: pum! I bona Festa Major!