Espanya és el tercer país de la Unió Europea on els ciutadans tenen una pitjor percepció pel que fa a la independèn?cia judicial, segons es deriva de l'última edició del Quadre d'Indicadors de Justícia de la UE 2015 que ha publicat la Comissió Europea. La Justícia espanyola és poc eficient, d'escassa qualitat i una de les menys independents d'Europa. Es tracta d'un preocupant dibuix realitzat amb els traços que ofereix el Cuadro de Indicadores de la Justicia en la Unión Europea corresponent a 2015, donat a conèixer per la comissària de Justícia Vera Jourova, i això malgrat que a la resta de països -a excepció d'Espanya, Bulgària i Eslovàquia- la percepció ha millorat o roman estable. La comissària ha dit no poder explicar-se el perquè del deteriorament de la imatge de la Justícia espanyola, encara que va apuntar una hipòtesi que no va desencaminada: "Hi pot haver diversos factors, un d'ells, la falta de comunicació amb el públic i un altre, que els procediments són tan llargs que la gent no confia en el sistema judicial com la via per obtenir justícia". A aquestes dades cal afegir la desconfiança dels ciutadans sobre la seva independència, pel convenciment popular que a Espanya hi ha una justícia per a pobres i una altra per a rics.

La veritat és que la caiguda és constant. En concret, segons les dades de Brus?sel·?les, en l'edició 2014 Espanya va obtenir un 3,2 de nota en la percepció de la independència judicial, un 4 el 2013 i un 3,7 el 2012. I és que segons l'estudi -que es s'inclou en el marc de l'anomenat Semestre Europeu-, la Justícia espanyola es trobava, l'any passat, en el lloc 22 dins de l'Europa dels Vint.

Així, en aquest últim Indicador, només Eslovàquia i Bulgària tenen una opinió pitjor de les seves autoritats, amb un 2,3. En la banda oposada, Eslovènia és el país amb millor nota, si bé passa d'un 3,6 a un 3,4.

La imatge de la Justícia espanyola s'esborralla sense remei en abordar la percepció que tenen els ciutadans de la seva independència, àmbit en el qual cau al tercer lloc per la cua, empatada amb Croàcia -una nouvinguda a la UE- i només superada per Bulgària i Eslovàquia. Aquestes dades són aportades pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF per les sigles en anglès), més conegut com a Fòrum de Davos. Aquesta fundació elabora un informe anual sobre la competitivitat mundial que inclou un rànquing sobre l'apreciació ciutadana de la independència judicial en 144 països, i en què Espanya ocupa un vergonyós lloc 97.

Per si fos poc, l'informe de Brussel·les es deriva també que a Espanya es resolen menys casos a l'any dels que s'obren, o que un cas administratiu, civil o de consum necessita de mitjana 473 dies per resoldre, situant-se Espanya entre els cinc països més lents en la resolució de conflictes. Per darrere, Portugal, Malta, Grècia i Xipre.

A més, com succeïa l'any passat el nostre país està en les últimes posicions de la UE per nombre de jutges, amb 11 per cada 100.000 habitants (menor que la mitjana de 19 per cada 100.000 habitants de la UE). Una xifra que només és més baixa a Irlanda, Dinamarca, Malta, França, Regne Unit i Itàlia, segons les dades fa servir la UE. El document també inclou dades com que el 11,7 per cent dels jutges a Espanya són dones.

Precisament, i ja en les conclusions generals de l'estudi relatives a tots els països membres de la UE, diu la Comissió que "com més alt és l'òrgan jurisdiccional, menor és el percentatge de jutgesses". Així, i encara que el percentatge de jutges?ses professionals de primera i segona instància indica una tendència positiva, als tribunals suprems de la majoria dels Estats "els queda molt camí per recórrer per arribar a una proporció entre dones i homes del 40/60 per cent".

Brussel·les també avança que s'observa una "millora de l'eficiència dels sistemes judicials" i una millora "en els esforços per fomentar l'ús de les noves tecnologies de la informació" si bé encara existeixen importants "mancances" en l'ús de les TIC en diversos Estats europeus.

Espanya és el país d'Europa amb més litigis (205 per 1.000 habitants), potser perquè és el tercer país amb més advocats (uns 120.000). I els jutjats no donen de si a abordar una mitjana de vuit litigis per jutge i dia laborable. El resultat és que el termini mitjà de resoldre una demanda en primera instància són 300 dies i el normal és que, amb apel·lacions, es vagi a quatre i sis anys. I aquests retards suposen un alt cost per a l'economia, els particulars i les empreses. Només a la Sala del Contenciós estan bloquejats, per litigis, fons per més de 6.000 milions d'euros. "La justícia retardada és injustícia manifesta", diu el refrany.

L'única conclusió positiva que deixa aquest clima de desconfiança en la Justícia espanyola, com a via per resoldre alguns conflictes especialment delicats, és la necessitat de redoblar l'esforç de suport a ella.

Serveix principalment per a recordar-nos que les nostres institucions judicials i els professionals que hi treballen necessiten més mitjans, més reconeixement de tot ordre, més independència del poder polític i millors procediments i tècniques, així com que s'ultimen d'una vegada per totes solucions de resolució de conflictes veritablement potents i eficaços -a més de menys costoses-, tant dins com fora del procés.

A més, fa falta més personal, millor format i amb incentius, reduint la interinitat i la rotació. I un major esforç en la informatització.

Però no tot són diners. Cal organitzar millor els jutjats, amb menys burocràcia, menys castes i més eficàcia. I una altra actitud amb els ciutadans, menys distant i prepotent, més accessible, amb un altre llenguatge: la justícia, com els capellans, els metges i els economistes defensen el seu status amb una verborrea incomprensible per al gran públic.

Modernitzar i democratitzar la justícia és un procés llarg, però que s'ha d'accelerar com més aviat millor, perquè és una altra recepta per sortir de la crisi. El repte és agilitzar una justícia del segle XIX i adaptar-la a la societat ia l'economia d'avui.

Sense reformes substancials i sòlidament madurades aquests objectius seran difícils d'aconseguir, el que contribueix a alimentar aquest clima, però són l'única via per frenar la sagnia de confiança dels ciutadans en la Justícia espanyola que també segons les últimes enquestes estem vivint.

A veure si aquest segle ho arreglem.