Recapte, vers crisi

Lluís Torner i Callicó. girona.

Estem a punt d'entrar al mes de novembre, dintre del qual tindrà lloc un nou recapte d'aliments, promogut pel Banc dels Aliments, per tal de poder atendre, dintre del possible, una necessitat tan peremptòria que, atesa aquesta punyetera crisi, està patint molta gent. És una actuació molt lloable de l'esmentada fundació, que amb el seu abnegat esperit de servei, com també vénen fent altres associacions com Càritas i la Creu Roja, entre elles, amb la seva tasca promouen i canalitzen la solida?ritat de la gent, disposada a ?col??la?borar amb la seva aportació.

L'aliment és quelcom elemental, no ja solament per a les persones, sinó també per a tots els éssers vius. Però, en les actuals circumstàncies, hi ha un altre element que també és igual d'impor?tant, i a vegades, fins i tot més, com són certs medicaments, alguns dels quals poden resultar imprescindibles per mantenir la salut, ni que sigui en les més elementals condicions. Hi ha persones que, tenint-ne una gran necessitat, han de decidir sobre què és més prioritari, si l'aliment, pròpiament dit, o el medicament, i com que el que preval és el primer, posen en greu perill la seva salut.

Llavors, pensem: No seria bo, també, el pensar a cercar alguna mena d'associació, semblant a la del Banc dels Aliments. En el cas que ens ocupa, per recollir fons destinats a poder atendre els casos més necessaris? S'ha fet algun intent, a través d'algunes farmàcies, però no sembla que hagi tingut gaire èxit. No seria bo de pensar-hi?

Un euro a Girona,

Fires poca estona!

M. Àngels Gatius Pérez. salt.

Vull expressar el meu descontentament en relació amb la durada de les atraccions de les fires de Sant Narcís.

El dia 27/10/15 vaig voler gaudir de les atraccions a un preu raonable amb la meva família (el dia on totes costaven 1€), però no va ser possible per la poca durada d'algunes atraccions. A tall d'exemple hi havia els toros d'adults o bé el cangur. Va ser indignant veure com, en el cas dels toros, els responsables eren extremadament exigents amb el temps, ja que no es permetia estar ni un segon al terra. Quant al «cangur», es van fer tres voltes endavant i una endarrere, quan normalment se'n fan moltes més i la intensitat també és diferent.

M'agradaria deixar constància que aquesta situació no passa a totes les fires. Per exemple, a les fires de Roses d'aquest estiu les atraccions duraven el temps «normal» amb la mateixa reducció de preu.

Tots contra el president

Mateu Frigoler Teixidor. Canet

d'Adri.

Que em perdonin els no creients si la meva carta fa masses referències bíbliques. No sóc cap cristià devot ni vaig a missa cada diumenge, però crec que la lectura, de tant en tant, del text que més ha influït en la història i cultura de la humanitat suposaria un bon estalvi d'antidepressius i visites al psiquiatre.

El poble català començarà a existir com a nació quan sigui alliberat, com ho va ésser el jueu, dels faraons encara franquistes i de la submissió com a vassalls de la desballestada monarquia borbònica. Els israelites varen necessitar el lideratge d'un home extraordinari com Moisès per arribar a la terra promesa, nosaltres tenim la sort de tenir aquest home, és el nostre president, ara en funcions, Artur Mas, en aquests moments el millor estadista del segle XXI. Els Rajoy, Putin, Merkel i, fins i tot, Obama, no són res més que titelles d'una barraca de fires al seu costat, cap d'ells no li arriba ni a la sola de les sabates. Per això s'ha desencadenat, com diu ell mateix, una cacera desenfrenada cap a aquest home excepcional, l'únic que ens pot portar a la independència i que aquets pèssims actors d'aquella encara vigent Escopeta Nacional tenen molt clar que s'ha d'eliminar. Per aquesta cacera han sortit tots els fariseus de torn amagats a les més fosques cavernes de l'Estat espanyol. Hi tenim els Godó, el Fainé, el Duran Lleida, l'Oliu, el Freixenet, etc., etc., tots ells col·laboracionistes amb els més rancis i grollers canals de ràdio i televisió que cada dia llancen pels seus mitjans tota la brutícia i l'odi més febrosenc cap un poble pacífic i treballador. Tampoc hi podien faltar els seus nous protegits, Ciutadans, Podem, i, encara que sembli una broma, la CUP. Tots contra Mas, el president a trinxar, inhabilitar i empresonar.

He començat amb Moisès i ara me'n vaig a la muntanyeta de les oliveres, allà també Jesús va ser ?abra?çat i besat pel traïdor Judes, i això ho dic perquè aquí també algú va voler seguir el seu patètic exemple.

I com que segueixo amb la Bíblia oberta en les planes que més m'agraden voldria encoratjar el nostre estimat president amb un entranyable Salm, el 27, 2,3. La seva lectura espero li doni tota la fe i el valor que en aquests moments necesita: «Quan m'envesteix la gent malvada per devorar-me sencer, són ells els enemics, els meus rivals, els que ensopeguen i cauen. Ni que acampés contra mi tot un exèrcit, el meu cor no temeria; per més que en declaressin la guerra, jo em sentiria confiat».

Visca Catalunya lliure, visca el nostre president!