Borgen és el nom col- loquial que rep Christiansborg, la seu del Parlament danès. Borgen, que traduït al català vol dir «el castell», també és el títol d'una sèrie de televisió creada per Adam Price que allà on va triomfa, fins al punt que a Copenhaguen hi ha empreses turístiques que es guanyen la vida oferint visites guiades pels diversos escenaris del rodatge.
Borgen, la ficció, va entrar al Parlament català de veritat en el primer debat d'una investidura, la del candidat Artur Mas, que donaria per a un serial televisiu trepidant. Ho va fer de la mà del Xavier García Albiol més popular, que va encetar la seva intervenció amb una cita d'Abraham Lincoln, la que precedeix el capítol número 27 de la sèrie i que es titula -ups- «La caiguda» i diu així: «Pots enganyar a tothom algun temps i a alguns tot el temps; però no pots enganyar a tothom tot el temps».
Albiol, que de Lincoln amb prou feines deu saber que va morir en un teatre de Washington però que té escribes que miren la televisió, dedicava la frase a Mas, que va replicar-lo uns minuts més tard amb unes paraules de Kennedy en versió original sense subtitular.
Borgen, la ficció, narra amb gran solvència els vaivens de la política danesa: coalicions de govern impossibles, traïcions, campanyes electorals sobtades i joc brut per donar i per vendre. Catalunya, la real, només s'assembla a Dinamarca en extensió i en nombre d'habitants i tampoc no hi ha comparació possible ni imaginable entre l'Albiol i la Birgitte Nyborg, la primera ministra protagonista de la sèrie (seria com col·locar un ou al costat d'una castanya). A la Ciutadella, hi passen coses que a la ficció serien impossibles.
