Independentment de totes les enquestes que al llarg d'aquest darrer cap de setmana s'han anat publicant, la política catalana ha de sortir d'aquest impasse en què es troba i que ja voreja el ridícul.
No es tracta ara de buscar culpables a la situació actual, sinó de cercar solucions. I agradi o no, avui només és mínimament coherent la convocatòria al març d'unes noves eleccions catalanes.
Sóc dels que vaig pronunciar-me en contra de la candidatura de Junts pel Sí, perquè creia i crec que una coalició d'aquestes característiques només té raó de ser en condicions d'emergència nacional. Contràriament, Mas pensava que trauria una àmplia majoria absoluta i tindria mans lliures per formar govern al costat de Junqueras.
Però es va equivocar. I ara no té més remei que tirar enrere si de debò vol una sortida digna; malgrat el desgast que això suposa pel procés, per a Convergència i per a ell personalment.
Ningú, situat en un espai central del país, pot entendre que un president de la Generalitat de les característiques d'Artur Mas hagi de dependre dels vots de la CUP, una formació molt respectable però antisistema, radical i que se situa a anys llum dels votants de Convergència. Les propostes d'una presidència compartida o d'una moció de confiança al setembre no fan res més que devaluar la política institucional de casa nostra.
En unes properes eleccions catalanes sorgirà un nou mapa polític i m'atreveixo a dir que ja no es plantejarà només en clau independentista, sinó que l'esquerra tindrà l'oportunitat de governar i no desaprofitarà l'ocasió.
Qui de debò remarà amb moltes dificultats serà Artur Mas, que a mesura que passen els dies perd vots a gavadals. Ha d'organitzar un nou partit i els militants estan del tot desorientats. Rull i Homs van per un costat, Gordó per un altre i Santi Vila aspira a la successió. No sembla fàcil de trobar per consens una alternativa a l'actual president.
Mas ha de reaccionar ja. Està pagant molt car l'error de no haver donat la cara en les darreres eleccions. En cap país de tradició democràtica un president que va a la reelecció s'amaga entre candidats sense encapçalar una llista. Ara això ja no es repetirà, però difícilment tindrà ja l'oportunitat de revalidar el càrrec. I sóc dels que penso que sense Mas el camí cap a Ítaca es convertirà en un carreró sense sortida.
I per complicar més el calendari, s'enceta una campanya d'unes eleccions en les quals la CUP no participa. Si les enquestes es confirmen, la llista que encapçala Homs en nom dels exconvergents podria veure's superada per Ciutadans i ERC, la qual cosa farà que cada vegada hi hagi més dirigents del partit que restin sense feina.
Artur Mas té molts fronts oberts, però té la capacitat suficient com per marcar un full de ruta que permeti que Catalunya continuï gaudint d'una formació nacionalista de centre, capaç d'aplegar diferents tendències dintre unes mateixes sigles, encara que això suposi tornar una temporada als bancs de l'oposició parlamentària. Aquesta prova Convergència ja la va patir amb el tripartit i la superà amb escreix. Un país necessita de partits forts i si no és així, malament rai.
