Cartes

Xavier Serra Besalú. Professor de

Filosofia. GIRONA.

Tots sabem -ja sigui perquè ens n´adonem o perquè hem vist Merlí a la TV- que la filosofia és important. No és el mateix una societat de persones reflexives que una de brètols, superficials o simples súbdits.

Aquesta ha estat una de les raons per les quals un grup de docents i professionals de diverses àrees estem promovent una revista de divulgació filosòfica en català, Filosofia, ara!, que és accessible en obert a la URL: filoara.cat

Va adreçada no només als estudiants de Batxillerat o al professorat sinó a tothom -famílies joves, grans...- qui gaudeixi pensant, fins i tot en entorns tan consumistes i empobrits com els que sovint ens envolten. La revista sortirà diverses vegades a l´any, és gratuïta i combina la seriositat i l´accessibilitat. Ens inspirem en experiències consolidades a França, al Regne Unit i a altres països.

Aquesta primera setmana de gener hi ha reunions clau -a Barcelona, i a Girona- per orientar aquesta nova publicació: qui hi vulgui col·laborar, ens troba amb facilitat!

I, si us plau, encara que potser algú no hi escrigui, o no hi participi o ni ens llegeixi... no deixin mai de reflexionar, encara que enormes forces pretenguin descoratjar-nos. El 2016 ha de ser un any de persones madures, d´intel·ligència compartida. Probablement, sigui un dels remeis que necessitem.

Malbaratant el respecte per Catalunya

JOAN JANOHER I SADURNÍ . FORALLAC.

En quina situació estem portant la nostra legalitat d´actualitzar el nostre país? És vergonyós el comportament dels partits emergents, i molt concretament, la CUP. ­Menyspreu en la formalitat de tramitar la investidura d´Artur Mas, sense voler adonar-se de la intencionalitat ni de la responsabilitat escaient que generant amb la seva tossudesa i d´immobilisme de criteri. No deixa de ser una paradoxa, l´actitud negativa, orientada a fer fracassar el procés aparent d´unitat del 27-N.

En principi, haurien de reorientar a les seves files de partit, per redreçar aquesta tibantor. Un poble com Catalunya, esperançat a poder assolir ser un membre més de la comunitat europea, no pot continuar amb aquest trepitjat polític de discòrdia, i d´una total mancança d´entesa, per sortir de l´embolic que han creat. En cap altre país que aspiri en assolir la seva independència, ha tingut la contra un partit d´ideologia antisistema tan radical, i defugint de la necessitat verbal.

Som un poble petit, però, ens honora la seva gent que està disposada amb criteri exemplar, a poder aconseguir fer un gran país. Per això, dignifiquem senyories el nostre tarannà, no ens juguem a la brava l´avens aconseguit, i que tanta expectació despertem a tota la comunitat, i també arreu del món. Vivim un moment solemne i respectuós, demostrem doncs, que si podem anar endavant, només ens cal, que no malbaratem el nostre respecte per Catalunya, i no fem el ridícul.

Caixa o faixa,

peti qui peti

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

Ja s´ha portat a terme el gran debat assembleari de la CUP, en que aquesta associació d´anticapitalistes i antitot, amb deu diputats al Parlament de Catalunya, darrere dels 62 de Junts pel Sí, s´havia confiat per donar solució al greu problema que ells havien creat al Parlament de Catalunya, a l´hora d´investir President a Artur Mas i Gavarró en dues ocasions. Abans del dia 9 de gener s´hauria de produir la tercera i última votació d´in­vestidura o convocar eleccions pel març; davant de la intransgigència reiterada i especuladora de l´ara fraccionada CUP, repeteixo, reitero i insisteixo, en que s´ha de fer alçaprem en el vot secret en les properes votacions d´investidura del dia 9 de gener, si volem evitar anar a les noves eleccions; cosa que sempre s´hauria de fer al Parlament en benefici de la democràcia ben entesa i ben emprada; lluny de l´especulació que representa la disciplina de vot, que només defensa els interessos de les cúpules dels partits, que són els que porten la veu cantant, segons els seus criteris , sense respectar els de la resta de diputats, i si no és possible el vot secret, eleccions.

Sr. Mas, sigui valent i jugui´s el tot pel tot, caixa o faixa, peti qui peti i caigui qui caigui, i qui no vulgui seguir que es quedi, que algú ja el recollirà, però ara vostè ha de decidir si accepta més imposicions o si ja hem arribat a cap; la majoria ha decidit que vostè ha de ser el futur president de la Generalitat i ha arribat el moment de decidir sense rebaixes, ja n´hi ha prou de política d´esclavatge per part dels que no volen tenir responsabilitats de govern, i que ni tan sols s´han volgut arriscar a unes generals per por al fracàs, i amb els resultats assemblearis compartits al 50% Sí-No, que m´agradaria saber i escoltar els comentaris dels notaris que varen con­trolar el recompte, en cas d´ha­ver-n´hi.

Ara els xantatgistes, volen decidir avui diumenge el Sí o No; crec que ja han arribat massa lluny, ja estan massa grassos de felicitat, després d´haver fet un mal ús de la voluntat de la majoria dels votants; vostè Sr. Mas, ha de decidir abans, no pot anar a remolc i permetre que la institució i el govern de la Generalitat pateixin aquest ­menyspreu i aquesta agonia.

Jo vull ser president del Congrés

ANTONI CULUBRET FERRER. girona.

Segons la informació que dóna el Diari de Girona el 25 de desem­bre, per tenir una plaça i feina tan feixuga i ésser del Congrés el President cobrarà 120.000 € anuals, el Diputat 64.918 € i els Senadors 64.904 €, a part els complements per càrrec, dietes, altres despesses, targeta de crèdit, telèfon d´última generació i tauleta.

Per la feina que fan penso que aquests sous són insuficients pel seu «estatus» de vida i jo i tots pensionistes amb el 0,25% de revolarització cada any hem de callar i encara gràcies. És de vergonya.

Pel meu cas amb el 0,25% de més que cobrarè el 2016 tinc la sort d´encara poder fer bullir l´olla i a la millor amb els quatre «rals» d´increment també hi podré posar dins tot el Govern central.