Les borses mundials perden una part important del seu valor en pocs dies. La caiguda de la borsa espanyola ha estat general i profunda. El barril de petroli es compra a un terç del preu màxim marcat en l'època del president Zapatero, i tot i no notar-ho del tot a les benzineres, el preu del gasoil ha tocat el nivell del 2009.
Però és la Xina el centre dels problemes econòmics. Dues vegades han tancat la borsa perquè arribava al màxim admès de pèrdues diàries. Ara els xinesos devaluen la moneda per exportar i créixer més. Diuen alguns economistes que ens enfrontem a una crisi de sobreproducció: es fabrica més al món d'allò que es ven. La solució passaria per ajustar l'oferta, amb una pèrdua àmplia de llocs de treball. Uns altres economistes parlen d'una crisi de demanda. Contra això cal lluitar amb incentius al consum de les classes mitjanes, més fiscalitat a l'acumulació de riquesa, i abandonant la política d'austeritat. Aquí tenen la divisió de dreta i esquerra de sempre. Allò cert és que els veïns del nord de l'Àfrica i de l'Orient Proper són en guerra civil o en una crisi econòmica profunda. I això ens afecta. Conservem un dels atractius turístics més importants del món, una indústria de l'oci potent. Si consumíssim més productes locals, apostant per empreses del país, donaríem més feina als nostres ciutadans i evitaríem part de les deslocalitzacions. Per fer això cal estar informat de l'oferta de productes locals, i de les empreses que treballen al territori. I això va des dels vehicles a la fruita que mengem. No és una mala recepta per superar una crisi que s'estén pel món com una taca d'oli.
