Velles polítiques

El seu posicionament no és fàcil, atès que el seu nomenament ja va començar malament. El seu antecessor el va imposar, malgrat que ni tan sols era regidor. Quan un candidat va de número 19 en una llista ja se sap que hi figura per omplir i per donar suport, però mai per convertir-se en el líder. És la primera vegada en la història democràtica de les comarques gironines que es produeix un cas com aquest. És un fefaent exemple de les velles polítiques. El president de la Gene?ralitat va ser posat a dit i si això ja va fer mal d'ulls, el mateix Puigdemont designa igual un Ballesta a qui l'Ajuntament de Girona li quedava tan o més lluny que el de Cadaqués. Tot plegat un despropòsit.

L'alcalde va dir en el ple que l'havien escorxat a la plaça pública. Home, alguna cosa ha protagonitzat com per rebre crítiques de tots costats. Davant l'opinió general ha semblat com si allò que només li importava eren els 75.000 euros de remuneració. Segur que no és així, però va deixar de banda la seva ideologia per pactar-ho ni més ni menys que amb el PP i Ciutadans. Gaire coherència no s'hi veu.

I al seu cartipàs vol que s'aprovin una sèrie de càrrecs de confiança que només representen favors de partit. Continuem immersos en velles polítiques que la societat ja no accepta. Només un parell d'exemples: Si cal fitxar executius a l'Ajuntament de Girona que es faci amb total trasparència, convocant les places i que qualsevol ciutadà acreditat i amb la titulació necessària hi pugui accedir. Si no és així, són tripijocs que haurien ja de desterrar-se de l'àmbit públic. El mateix Ballesta ha anul·lat el càrrec de gerent, la qual cosa indica que era prescindible, igual que la d'altres assessors que només tenen el mèrit de compartir carnet polític.

L'alcalde ha dit que a la Generalitat guanya un sou anual superior als 75.000 euros. Té una mesada molt llaminera. Afirmar això no és gaire simpàtic i d'altra banda algú hauria de prendre'n nota, perquè avui a l'empresa privada són uns sous impensables per a la majoria de treballadors i empresaris.

I si encara haguéssim d'insistir més en aquesta manera de fer que pensàvem que ja havia passat a la història, ens assabentem per la premsa que després del ple fallit del sou, l'alcalde i els regidors se'n van anar a Barcelona a fer un àpat amb el seu antecessor que entre altres coses els va escridassar tot demanant pinya a l'entorn de Ballesta. On és l'autonomia municipal? Per acabar, l'alcalde convoca una roda de premsa i es presenta acompanyat de Berloso i Ribas, la qual cosa ja l'afeblia del tot. El centre de la polèmica era l'alcalde i era ell qui havia de donar la cara en solitari (tants assessors haurien de servir almenys per aconsellar-lo millor).

Ben galdós també el paper de l'oposició. De primer, el PP i Ciutadans haurien d'explicar el perquè del seu pacte amb Ballesta, malgrat les discrepàncies ideològiques. Si es va avortar fou perquè les ordres van arribar directament des de la seu central de Ciutadans, deixant amb un pam de nas el grup municipal. I pèssim també el paper del PSC i ERC, incapaços d'arribar a acords amb CiU per acabar amb el clientelisme polític d'això que en diuen assessors, gerents, càrrecs de confiança, etc. Des de la direcció nacional d'ERC ja han començat a pressionar perquè els republicans ajudin a la governabilitat i aviat hi haurà acords, encara que sigui en nom del procés. Però s'haurà deixat escapar una altra ocasió perquè els ciutadans vegin que la política està al servei de les persones en general i no només de determinades persones. Els grups municipals de Girona tenen l'ocasió de posar ordre i d'encetar una nova etapa que il·lusioni els ciutadans. Si no és així, continuaran els populismes i els electors cada dia s'allunyaran una mica més dels polítics.