Dimarts a la nit, mirava el programa de Josep Cuní a 8TV. Pura deformació professional seguir a aquelles hores de la nit una tertúlia clàssica amb opinions previsibles de tertulians habituals. Només Jordi Xuclà, amb una presència circumstancial, va aportar matisos diferents en la gairebé metafísica discussió sobre si PSOE i Podem formaran govern. De cop Josep Cuní atura la tertúlia i connecta amb Nova York.
A través de l'Skype apareix Joan Massagué, el científic català que és una eminència en la recerca contra el càncer. L'entrevista va ser un cop d'aire fresc. Massagué va explicar els darrers avenços del seu equip contra la metàstasi. I ho va explicar amb claretat, senzillesa, la humilitat del savi i una satisfacció interior d'estar fent coses importants. Mentre passem hores i dies discutint sobre el sexe dels àngels de la política, mentre la majoria els governants prioritzen el manteniment de la poltrona i la col·locació dels seus fidels amb sous astronòmics, tenim científics que, aquests sí de debò, ens milloren la vida sense presumir de res.
De la mateixa manera que, per sort, cada dia milers d'empreses aixequen les persianes perquè el país funcioni. Els Joan Massagué, Manel Esteller, Bonaventura Clotet, Josep Maria Gatell, i tants altres eminents investigadors que ha donat Catalunya en els últims anys contrasten amb el conseller tertulià del ram que no s'assabenta que s'estan retardant operacions importants a hospitals com el Trueta.
