Diu l'historiador Álvarez Junco, un dels caps millor moblats d'aquesta pell de brau plena d'enveges, que la noció de ciutadà és l'antídot contra l'augment del populisme sorgit per la crisi econòmica: saber que el ciutadà té garantit un espai de llibertat i dret davant del poder polític, econòmic o judicial gràcies a uns contrapesos que li permeten reclamar la seva llibertat d'actuació, pensament i creença, és el dret bàsic per reivindicar.
Si tenim unes noves eleccions generals, no serà tant la segona volta de les primeres, com fem en una lectura ràpida, sinó el fracàs dels polítics per pactar un programa de mínims per enfrontar els reptes d'una època nova. A casa nostra, la lluita de poder entre una Convergència afeblida i una Esquerra que li pren espai, se solapa a la resta del país amb la configuració d'un espai d'esquerres alternatiu, heterogeni, sorgit de la fi del maragallisme i que es defineix més per allò que no vol ser, que no pas per un programa concret. Així com a l'època de la Mancomunitat es van aplegar els recursos de les Diputacions per confegir un programa regenerador, cal que els polítics vegin com és d'important una reforma administrativa que tendeixi a la senzillesa i a la unitat de recursos, com podem evitar les deslocalitzacions d'empreses; com ajuden els ajuntaments els emprenedors que volen obrir negocis, o com evitem la degradació lenta dels centres urbans i barris de les nostres ciutats, a on trobem menys serveis de neteja, que repercuteix en la bona imatge del comerç i la vida diària.
