Aquesta setmana, hem conegut que 13.700 gironins estan en llista d'espera per ser operats. La informació facilitada per la Conselleria de Salut arribava el mateix dia que Diari de Girona publicava que el departament ha retallat 34 milions d'euros en cinc anys del pressupost de la sanitat gironina. La relació causa-efecte és evident. La crisi econòmica, les retallades pressupostàries i les decisions polítiques han afectat el sistema sanitari català que durant anys ha sigut la joia de la corona de l'administració de la Generalitat. La qualitat del seu servei mereixia un reconeixement i una valoració gairebé unànimes. Continua essent un pilar remarcable del nostre estat del benestar i de la qualitat de vida dels catalans, però una mica menys, sobretot per l'augment de les llistes d'espera i el retard en les visites als especialistes i la realització de proves diagnòstiques. I és evident que, malgrat la professionalitat de la majoria del sector sanitari català, aquests retards acaben repercutint en la qualitat del sistema. Entre 2010 i 2014, l'hospital de referència de les comarques gironines, el Trueta, ha deixat de percebre 9 milions d'euros; l'atenció primària, 11 i l'Institut d'Assistència Sanitària, que gestiona entre d'altres l'hospital Santa Caterina i la Xarxa de Salut Mental, 14,5 milions d'euros. El Conseller de Salut, Toni Comin, ha previst prop de 100 milions d'euros per implementar mesures per reduir els temps d'espera a la sanitat pública sempre que es disposi de nous pressupostos per al 2016. Al final, al marge de la disminució d'ingressos que han patit les arques públiques des de l'inici de la crisi, són les directrius polítiques les que marquen la despesa d'una administració. I en aquests últims anys, tot i que resultava inevitable un cert nivell de reducció, les tisores es podien haver utilitzat en altres partides del pressupost públic menys imprescindibles com és garantir la bona qualitat del sistema sanitari i, per tant, la salut dels catalans.
Una llista d'espera de 13.700 gironins per ser operats és elevada. No afecta totes les patologies per igual i sembla que les intervencions més greus, com les oncològiques o les cardíaques, es realitzen dintre d'uns marges raonables. La demora mitjana a la regió sanitària de Girona és de 149 dies. I per centres el que fa esperar més és el Trueta, amb 205 dies. Però, tot i que és el més cridaner, el problema no se circumscriu només a les intervencions quirúrgiques. En aquests darrers anys, s'ha alentit considerablement el pas del metge de primària a l'especialista i, al seu torn, també la realització de proves diagnòstiques. A finals de 2015, més de 117.000 catalans esperaven una prova mèdica (un 15% més que el 2014) i altres 650.000 per a consultes externes. A Girona, uns 8.400 pacients estan en espera per a una prova diagnòstica, un 12% més que l'any anterior. Segons dades de la pròpia Generalitat, un 50% dels pacients triga mig any a ser visitat per l'especialista. Com més s'allarga l'espera, més possibilitats hi ha que la malaltia s'agreugi i, a banda de l'essencial que és la salut dels ciutadans, acabi costant més diners a l'administració pública. Tres mesos després de l'entrada del nou Govern, el conseller Toni Comín només ha explicat generalitats sobre les prioritats del seu departament. Tampoc no ha dit res sobre el futur del Trueta.
