Mai un premi havia estat tan merescut com el concedit pel Consell d'Europa a Girona pel seu, cito textualment, «ferm compromís amb Europa». Si una ciutat és fidel reflex de l'elitista Europa actual, aquesta Europa que expulsa refugiats, que mira l'estranger amb recança i que més que lluitar contra la pobresa prefereix ocultar-la a la vista, sens dubte és Girona.
Si es tracta de construir una Europa de postal en la qual els turistes es puguin fer fotos encara que no gaire lluny hi hagi ciutadans pidolant per poder menjar, Girona mereix ser considerada no ja el paradigma dels nous temps, sinó model a seguir per tot el continent.
Quan el Consell d'Europa assegura, cito de nou textualment, que a Girona es «sensibilitza la població local de les causes de les desigualtats econòmiques» s'ha d'entendre litreralment: a Girona sabem de sobra les causes de la pobresa, una altra cosa és que tinguem cap interès a solucionar-la, que no el tenim. I quan parla de «múltiples iniciatives» que reafirmen el ferm compromís amb Europa, es refereix a subvencionar amb diners i esforços públics negocis privats (el Vol), a utilitzar diners públics (el cànon de l'aigua) per comprar col·lecions d'art, o a concedir a empreses privades el que abans feien entitats en favor dels discapacitats (zona blava). Privatitzar serveis, permetre tripijocs, amagar la pobresa, simular que tothom és feliç i sobretot màrqueting, molt de màrqueting: Europa és això, i Girona el seu profeta.
I solidaritat, és clar. Fa mig any, quan l'actual president català era alcalde, va anunciar a bombo i platerets, posant cara de Nobel de la Pau, que Girona era tan solidària que havia acollit una família siriana i, repic de tambors, potser n'acolliria dues més. Tan bona nota va prendre Europa de l'exemple gironí que l'està aplicant a l'engrós: acull uns pocs refugiats, no sigui que molestin, i a la resta els embarca cap a Turquia o els saluda amb gasos lacrimògens.
Realment Girona és una microeuropa, una altra cosa és que algú pugui estar-ne orgullós.
