Ho hem dit i ho hem escrit moltes vegades: abril és el mes de les roses i els llibres. També és un mes com els altres pel que fa a la vida de cada dia, a les rutines que cadascú manté tant com pot o com el deixen. I dic com el deixen perquè en els greus moments d'incertesa política i social que estem vivint, poder seguir una rutina: la feina, els que en tenim, la casa, els que en gaudim, les despeses que, de moment, podem mantenir, el fet de viure amb una certa tranquil·litat i estabilitat, no té preu.
No tenen preu els dies d'abril en què, a Cassà de la Selva, hem gaudit de llibres, de roses i de poesia entre amics, veïns i coneguts. Ha estat un abril poètic. Deia el poeta que la poesia és una arma carregada de futur. I tenia tota la raó. Al marge dels mercaders que compren i venen tot allò que es pot comprar i vendre, la poesia resisteix, a través del temps, malgrat la realitat sòrdida a què ens aboquen cada dia els esdeveniments propers i llunyans. La veu del poeta resisteix des de la trinxera com si cada cop que recita lliurés el darrer combat. Com si cada cop que recita, es lliurés al món per mostrar-li, any rere any, que, sens cap mena de dubte, la poesia és una arma carregada de futur.
El dissabte 23 d'abril, Sant Jordi arribava també a Cassà carregat de sol i de festa, una festa que ja havia començat el vespre del divendres 22 amb la Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca, un acte poètic organitzat per les biblioteques municipals arreu del país, on podia participar tothom que vulgués. Uns poemes tan diversos com preciosos, unes edats tan diverses com ho és el món. La poesia és un arma carregada de futur. Arrelada en els temps dels temps.
l diumenge 24, a la Sala Centre Recreatiu, arribava l'acte més colpidor: Poemes del món, que ja s'havia celebrat feia uns anys i aquest any El Servei Comarcal de Català del Gironès (CPNL) i l'Ajuntament de Cassà de la Selva han tornat a organitzar una nova edició, amb una participació del tot encomiable.
Com no podia ser d'una altra manera, els poemes i les cançons que s'hi van escoltar giraven a l'entorn de l'enyor. "Enyor envers la terra, la família, el país, la cultura, la llengua, la persona estimada, la joventut perdudaÉ ". Aprenents i voluntaris lingüístics, membres del Pla Local d'Acollida de l'Ajuntament, vilatans cassanencs i membres del col.lectiu Marxants de paraules, una representació evident del que avui és el poble de Cassà de la Selva, van interpretar peces musicals, van dansar, van llegir i van recitar fins a posar-nos la pell de gallina. Un acte colpidor, com deia abans, que va constatar, una vegada més, la diversitat lingüística i cultural que conviu en un marc de respecte i tolerància gràcies a l'esforç de tots els implicats. Català, castellà, francès, romanès, esperanto, ucraïnès, àrab, anglès, amazic i soninkè.
Especialment emotiu. Mare i filla, en àrab i català respectivament, recitaven, enmig d'un silenci escruixidor, Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos: "Gotes d'enyorança / que ens duen a estimar / coses absurdes / com és ara una platja. / O les pedres lluentes / que rodolen i es fan còdols / amb les onades de les cales. / Gotes d'enyorança / que ens duen a estimar / un tros de terra".
