Ja n'hi ha prou de criticar l'Ajuntament de Girolàndia, com si tingués culpa de res del que passa a la ciutat. No té una fàbrica de bitllets. Si convida a sopar tot l'equip de Joc de trons en un cinc estrelles, si perdona les taxes de rodatge, si col·labora amb fracassades iniciatives privades com el Vol, o si fa servir els ingressos del cànon de l'aigua per pagar-se deliris de grandesa, és normal que després no disposi de diners per minúcies com mantenir oberta la bibioteca Montfollet. Biblioteca que ni tan sols va tenir la decència d'ubicar-se al centre de la ciutat sinó a Can Gibert, en aquella perifèria que no mereix res tret de la visita d'un regidor durant la festa, i això si pot sopar de gorra.
Mantenir la Montfollet suposa 12.000 euros anuals, una bestiesa. Amb això podem convidar a dos sopars els de Joc de trons quan tornin, que només amb un vam quedar garrepes. A més, com molt bé apunta el regidor Ribas, si es pagués la subvenció a la Montfollet, altres biblioteques de barri es creurien amb el dret de rebre diners municipals, només per guardar quatre llibres. Com si això portés clients als restaurants! O com si suposés «impactes turístics», que és la mesura oficial que s'usa a Girona per considerar si un projecte és viable o no. Només en el cas que els veïns del barri aconseguissin arrossegar, de grat o per força, un turista a la biblioteca, un de sol, hi hauria diners per a ells. «Allà on hi ha un turista, allà hi ha inversió», és la llegenda gravada a l'escut heràldic de Girolàndia.
Els gironins ho accepten, és clar. Mobilitzar-se? A Can Gibert hi viuen pocs gironins autèntics, així que no està clar que mereixin biblioteques. A més, aquí no estem per foteses, aquí ens mobilitzem només per temes seriosos de debò, com que les campanes de la catedral sonin tota la nit, peti qui peti.
Tant riure d'Avinyonet per llençar els llibres, i ha resultat ser més decent que Girolàndia, ciutat que creu ser de festivals i és només el festival de l'estultícia. Quan senten la paraula «cultura» no fiquen la mà a la pistola -encara-, però sí al pressupost, per escanyar-la.
