S'acabava de firar un Renault 6 TL de segona mà que feia patxoca. El viatge inaugural va ser de Gaüses a Girona per assistir a un sopar de Fires. Fidel als seus principis d'unir teoria i pràctica, va deixar el Renault aparcat amb la porta oberta i la clau al pany, no fos cas que algun ciutadà l'hagués de menester. Evidentment, si algú tenia una urgència, usaria l'automòbil i el retornaria intacte. Noblesa obliga. Però l'avarícia va poder més que la generositat. De retorn de matinada, el cotxe no era enlloc i mai més se'n va saber. En Manuel Costa-Pau, que ens ha deixat aquest dilluns, un dels intel·lectuals més lúcids i influents, entenia la vida com una entrega als altres sense condició. El seu oceànic bagatge intel·lectual el va usar per enriquir la societat i no la pròpia butxaca. Va trencar els codis del capitalisme i, plenament conscient, va viure fora del mercat i contra la lògica de l'afany de lucre. Sempre deia que els més privilegiats catedràtics han d'abocar-se a l'etapa infantil dels alumnes, quan són més influenciables, per comptes d'esgotar-se en la batalla per les subvencions universitàries. Ah!, i l'últim cotxe seu, un Peugeot atrotinat, té sempre les portes obertes.
