S'ha acabat la veda del "cupaire": ja se'ls pot denigrar, insultar (molts convergents es consolen així), declamar que què es podia esperar d'uns antisistema, etc. Però la CUP ha fet el que va dir que faria. Mai no va amagar el seu ideari: independentisme, sí; però enderrocar el sistema, també. Tot i això, ara mateix, la meitat de la CUP està penedida. Saben que pot representar la seva fi parlamentària.
Amb tot, s'adonen de com es pot revertir aquesta situació? Per exemple, reconeixent que el "procés" estava condemnat al fracàs. Perquè ningú no acceptarà mai una independència recolzada pel 39,54% dels vots (deixo de banda el 7,7% de la CUP, precisament perquè rebutgen el sistema al qual es demana la independència). És possible que uns polítics experimentats incorreguessin en un error com aquest? No. Sabien què feien. És possible que no sabessin en què consisteix la democràcia? No, ho sabien. Llavors, per què tanta pressa sobtada? Algú ho sap, segur! Però d'això ja en vaig parlar força, i la història es viu dia a dia. Tot i que, de vegades, permet redreçar-la. No pagaria la pena començar a governar com cal, és a dir, pel poble, no per al capital o per a ells mateixos? No es podria corregir el camí? Hi ha ?"desafecció" per Espanya. Cert. Però, hi ha prou "afecció" per Catalunya? S'ha d'invertir la tendència, i amb ?polítiques socials, econòmiques i ?estructurals adequades, aconseguir que aquell 39,54% es converteixi, com a mínim, en un 50,1%. Aleshores, ?sense pressa, amb majoria real, amb tota la legitimitat, sense enredar ni ser enredats, es podrà exigir a qui sigui, on ?sigui, democràticament, que es faci allò que vol el poble: la independència. Voto sí.
