Demà és festa, Sant Joan la fa (no segueixo perquè detesto la cinegètica). Es tracta de la festa del solstici d'estiu que se celebra des de temps immemorials, però que en algun moment el cristianisme el va fer coincidir amb la commemoració del naixement de Joan Baptista.
Se celebra a molts llocs (de l'hemisferi nord, és clar) i gairebé sempre amb el foc com a protagonista. He trobat descripcions de tradicions amb fogueres a França, Polònia, Estònia, Hongria o Portugal. I a més països també. I, per descomptat, arreu dels Països Catalans. Des del recorregut de la flama del Canigó que crema al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà per repartir-la a centenars de municipis, passant pel descens de torxes de la Pobla de Segur, les fogueres de cada poble i poblet, i fins a les falles d'Alacant que, com les de Sant Josep, tenen un component satíric, o les festes amb els «jaleos» a Ciutadella de Menorca, que culminen amb fogueres entrada la nit.
El menjar hi és molt present a aquestes festes solsticials. A Irlanda, per exemple, es cuina el «Goody», una mena de pa sucat en llet calenta amb gust de sucre i espècies que es posa en una olla grossa i tothom se'l serveix al seu bol. Vés a saber si els orígens de la nostra coca de Sant Joan es remunten a una mena de «Goody» també.
Finalment, les herbes medicinals són l'altre element freqüent. A molts llocs del món es recullen diverses espècies de plantes la vigília de Sant Joan i es pengen a les portes i finestres, es considera que manté allunyat el mal fent fora els mals esperits. Molts catalans, en canvi, en fan l'exclusiva ratafia. Tantes versions com tietes hi hagi. I que per molts anys. Bona revetlla!
