Una persona no identificada del barri sevillà de Triana va guanyar divendres passat el pot de l'Euromillones de 54.894.441 milions d'euros, que passats a les antigues pessetes, dóna una xifra més espectacular: uns 9.133 milions i escaig. Un altre dels guanyadors és el senyor Montoro, que un cop li resta a l'afortunat la seva part, la deixa en uns 44 milions d'euros nets. Com suposaran, Sevilla i Triana van plenes de la bona nova. Es busca milionari per les cantonades del barri andalús. Els companys de premsa entrevisten transeünts desprevinguts, i ja hi ha algun rumor que sembla més veritat, que la mateixa veritat.

En els mitjans es parla d'un jove moreno que va segellar una butlleta de vuit euros, i que ha reclamat el premi. Només falta que diguin la frase aquella: «alto, joven, moreno y español» per identificar el triomfador. Una senyora del barri assegura que: «el dinero como el amor, se nota». Tard o d'hora, el milionari es comportarà d'una manera que donarà a entendre que té prou diners per col·locar a casa seva lavabos d'or, i per donar mil voltes al món, si vol. A Sevilla, en lloc de caçar pokémons, intenten trobar milionaris. Altres persones diuen que la Verge de l'Esperança, la Trianera, ha ajudat el jove a ser multimilionari. L'atzar pot ser també una qüestió de fe i esperança. No hi ha dubte.

Sigui com sigui, hi ha gent afortunada en aquest estiu en què triomfen les xancletes, desterrant espardenyes i avarques. Les xancletes s'han convertit en el calçat estiuenc per excel·lència. Fugen del seu lloc natural, que són les piscines i les platges, per trobar-te-les una mica per tot arreu. A les rambles, a les terrasses, al cinema. I donen als seus posseïdors aquesta característica forma de caminar, a mig camí entre el pingüí de l'Antàrtic i el Frankenstein acabat de construir. Les xancletes tant serveixen per anar a un sopar d'estiu amb el President, com per visitar el Museu Dalí. Són el triomf de la incomoditat controlada. I de l'absurd de les modes. En aquest estiu en què tornen les restriccions d'aigua, ens sorprenem de com tenim de baixos els nostres pantans. Les conques del Ter i el Llobregat estan 12 punts per sota de la capacitat del 2015. Això amb més turisme i més consum. S'estendran les restriccions del Port de la Selva o Santa Coloma de Farners a més poblacions gironines? Si a això li sumem els aqüífers contaminats pels purins, entendrem que el futur passi per les dessalinitzadores, aquella obsessió del tripartit, a banda d'uns transvasaments que sempre provoquen baralles amb el veí del costat.