Un cop vist el mar de llàgrimes i escoltada l'entranya del caos, el PSOE diu que res no ha passat i que el que hi va haver el dissabte del comitè és cosa del passat. Ara cosiran. Qui té l'agulla, el fil i el didal? Tenen roba? De cop al bot tothom vol cosir. Inclús hi ha qui diu que s'ha de remar en una sola direcció i cosir. Qui rema i cus a l'hora? Com es pot regalar un partit si no ets en Ter Stegen? I, sobretot, escoltem l'antiga dita catalana, qui mana a can Ribot, la truja o el porc?
El PSOE ha entregat el govern a la dreta. Ras i curt i quan ningú no s'ho esperava. S'ha de reconèixer que la dreta i Mariano Rajoy seguint la seva divisa de "no fer res i de laisser faire i laisser passer" li ha funcionat. Espectacular. A cadascú el que li pertoca. Ha sigut tan efectiva que ha rebentat l'enemic de tota la vida. S'ha immolat a Madrid i en directe. L'altre espera i mira que els cadàvers dels enemics passin davant de casa seva. Insòlit però real.
Un cop caigut el líder, tothom diu que cus. Cosir, cosir, aquest és el mantra. Ningú no s'esperava que Pedro Sánchez sofrís un cop de mà tan decisiu dels seus opositors -lluita acarnissada entre la truja i el porc. Va suggerir que parlaria amb els catalans independentistes -sentència de mort. Hores i hores discutint sobre el sexe del PSOE -no en té, és una quimera dels anys setanta. Teologia d'alçada.
Per altra banda, qui ha guanyat no s'atreveix a dir que, una i primera, advoca per abstenir-se a favor del PP i dos i segona, són la dreta del PSOE i que si cal faran govern junts en contra de Podem i dels catalans -els bascos fa temps que mengen a part. A l'Iceta i els catalans del PSC els queden quatre dies. La Chacón, com bona au Fènix, tornarà a volar i amb ales noves. Surt en Borrell de l'inframon i també vetustes figures d'èpoques que semblaven remortes -l'electricitat que manté viva la monarquia borbònica en l'antiga esquerra. Ningú no proposa reviure al PSOE que podria retornar a la vella idea de la república. Tot són collonades i normes i un interessant i inacabable mal viure.
Mentrestant, allò que es veu, el que s'interpreta, és la força dels barons. I el mascaró de proa, quan s'enfonsa el vaixell, és la Susana Díaz. Dona de to maternal i càlid que un cop ha encès el partit renya tothom com si res del que hagués passat -foc i ràbia- no anés amb ella. L'endemà indica, si no hi ha maniobres en l'obscuritat, que es va cap a unes terceres eleccions. Tothom n'abomina. Piròmana de categoria. Sols, és la vida, s'han ficat en un atzucac o altrament dit, cul de sac. Ho han fet tan malament que, al capdavall, no hi ha ni bons ni dolents. El conjunt és llastimós. Cada tribu és penosa. Diuen que és un partit potent i de molts anys d'història. Res a dir, cadascú cus el seu futur. Per cert, és una cosida de cirurgià o de modista? L'endemà és de sang i fetge, gore en definitiva. Tot plegat acaba en una vella història: qui li posarà l'esquellerinc al gat?
