Volia etiquetar en una web unes fotos de l'església romànica de Sant Andreu de Pedrinyà però l'única opció que m'oferien era Pedrina, España. La primera reacció va ser imaginar com s'ho faria un missatger d'Almeria per entregar un paquet en aquesta adreça sense trigar més de tres anys per trobar-la. Després vaig entrar a la vikipèdia encuriosit per saber si Pedrinyà, que és un veïnat de la Pera amb vint habitants, havia tingut cap relació prou duradora amb Castella com per generar un topònim alternatiu, més proper a la dicció típica d'aquelles terres. Res. Ni tan sols podia ser un derivat del llatí Petrinianus perquè en castellà hauria donat una forma diferent. Que el nom proposat no tingués accent feia sospitar que el traductor fos anglès però, tot i així, hauria respectat el dígraf ny perquè en els seus teclats es pot escriure. Però és més difícil de trobar la lletra enya castellana.
Tenia una sospita. Per confirmar-ho, vaig entrar al meu Twitter i allà on hi deia Girona, Catalunya em vaig trobar amb un Gerona, España. És cíclic que a les webs i a les aplicacions del mòbil ens canviïn les ubicacions i per això al Facebook hi ha força gironins que com a lloc de residència hi tenen l'única Girona que mai no canvia, la Girona de Costa Rica, on si mai se'ls acut de fer un cens basant-se en el Facebook s'enduran una sorpresa.
Quan es demanen explicacions, l'excusa clàssica és que la web ha canviat de proveïdor, mil disculpes i no tornarà a passar. Va succeir deu fer poc més de dos anys amb el Google Maps, on d'un dia per l'altre ens va aparèixer una traducció ben barroera que inclús afectava els noms dels carrers, alguns de dedicats als desconeguts escriptors catalans José Placita i José Plano. Hi va haver tan rebombori al Twitter que Google va rectificar i, tot s'ha de dir, també en llocs sense estat propi, com ara Occitània, permeten consultar les poblacions en llengua occitana. El dolent era el proveïdor de serveis, amb seu a Madrid.
A hores d'ara, essent tant Pedrinyà com Girona topònims oficials d'un Estat que es fa dir plurinacional, no hauríem de tenir cap entrebanc per fer-los servir. El drama és la potència de la propaganda política per allà al centre de la Península, que fa com si la llengua natural hagi de ser la castellana i les altres passen per rareses inventades per burgesos nacionalistes perifèrics i capriciosos. Algun dia els haurem de tornar la jugada i quan vulguin etiquetar l'església de Fregenal de la Sierra que es trobin que l'única opció és Freixeneda de la Serra. Potser així ho entendran.
