Al Sr. PisarelloJuan Carlos Alonso Anglada. FLAÇÀ.

Sembla mentida que vostè hagi nascut a l'Argentina. O tal vegada no és qui intenta aparentar o té la memòria molt fràgil. Ha oblidat què va passar al seu país? Suposo que no: el seu propi pare en va ser víctima. Tal vegada és vostè massa jove i no va viure realment el que va passar allà ni aquí, només ho coneix d'oïdes, i del que van deixar explicar. Pot ser que a casa seva ho parlessin, però d'aquí segur que no en va sentir res. Com s'atreveix a fer escarni, doncs, del que va passar aquí exposant estàtues del dictador i dient, a sobre, que és per motius pedagògics?

Si vol fer pedagogia del que va representar el franquisme (suposo que perquè no torni a passar) faci que el govern espanyol i la monarquia demanin perdó públicament. Ni l'anterior monarca, que ostentà el càrrec per gràcia del dictador, ni el seu hereu, han condemnat els fets. I cap ni un dels presidents de govern han fet el mateix, i n'han passat uns quants i de diferents colors polítics. És l'únic país europeu que ha patit una dictadura que encara no ha dit res, Alemanya i Itàlia ja ho han fet.

I si vol mostrar qui era el dictador i què va fer, faci fer una estàtua d'un garrot vil, amb el tirà al costat, i la llegenda de: «o conmigo o con él». Exposi els milers de peticions de clemència que li van arribar, inclosa la del Vaticà, i que van ser desoïdes, ignorades. No el vulgui exposar sobre un cavall en actitud de victòria, encara que decapitat. Exposi'l com era realment: un criminal genocida que, a més, no va aconseguir el seu propòsit.

Els catalans encara som vius, la nostra llengua també, i sempre tindrem memòria. Potser podrem perdonar, però mai oblidar. I menys fins que no es reconegui i es repari l'atrocitat dels fets.

La problemàtica de plaça de Catalunya de Salt més enllà de la polèmica de les càmeresFrancesc Ortega Cortijos. Veí de Plaça de Catalunya de Salt.

Plaça Catalunya pateix seriosos problemes d'incivisme que han degradat la qualitat de vida dels veïns: es fa un mal ús del mobiliari urbà, la plaça està plena d'envoltoris i llaunes; a l'entorn dels contenidors s'apilen trastos presumiblement procedents dels negocis de segona mà que se'n desfan d'allò que no venen.

A l'estiu, l'activitat s'allarga fins a la matinada, interferint el descans dels veïns, les cantonades estan tacades de pixats de gossos, els propietaris dels quals incompleixen tota normativa referent a la seva tinença, no recullen les femtes i els passegen sense morrió.

La deixadesa de les entitats bancàries, que s'afanyaren a expulsar famílies insolvents, ha fet que la gran majoria de pisos desnonats hagin estat saquejats i ocupats per gent sense escrúpols que els fan servir per guardar gossos i d'altres activitats irregulars desvinculades de la necessitat habitacional, això ha generat un negoci de persones que obren pisos a canvi de diners.

Recentment, a més, es va inaugurar al barri un espai de rentat de vehicles, activitat que en el millor dels casos accelera el procés de despersonalització del barri.

Actualment hi ha una discussió sobre l'encert de l'Ajuntament de posar càmeres. Dissuasivament, les càmeres poden servir per prevenir delictes greus com violacions, atracaments, etc., però aquesta no és la nostra problemàtica, són una mesura inapropiada pel seu elevat cost i inadequada per combatre els problemes reals. Dubto que la policia actuï cada cop que les càmeres gravin algú llençant papers a terra o un gos pixant; mentre que les ocupacions indiscriminades es fan fora del seu abast.

Plaça Catalunya necessita un pla de xoc, actuar contundentment contra persones que malmeten l'espai comú, fent servir sense complexes mesures coercitives com sancions o l'obligació de fer treball comunitari, engegar una campanya per expulsar activitats irregulars en pisos ocupats que fan que les famílies pateixin inseguretat a la pròpia llar, i obligar els bancs a complir les seves obligacions com a propietaris, fent-los pagar la comunitat i gravant els immobles buits.

Cal reinventar la plaça adequant-la als nous usos, eliminar elements com matolls o la pista de ciment, de la que pràcticament es desconeix la seva funcionalitat original -patinatge-, si cal limitar horaris d'activitats sorolloses que es faci, cal conscienciar els veïns de la necessitat de cuidar els espais comuns, com patis interiors, dotant-los d'usos comunitaris, com horts urbans.

Més enllà de la polèmica sobre la instal·lació de càmeres i la grandiloqüència de tots els argumentaris, l'Ajuntament ha de tenir clar que aquells barris més degradats són els que necessiten més dedicació, no necessàriament les mesures més cares són mes efectives, calen propostes creatives que revifin el vincle entre els veïns i l'espai que habiten.