Recentment s'ha produït en el golf de Biscaia un segon episodi de fatxenderia de les forces militars aèries de Rússia, i mesos enrere també hi va haver el que pel que sembla va ser un nyap submarí del que es creu que era una missió secreta d'espionatge. Nyap que va ser descobert pels serveis d'alerta de França.

El 22 de setembre un parell d'avions bombarders supersònics russos es van passejar durant unes sis hores a baixa velocitat pels límits de l'espai aeri europeu occidental des de les costes de Noruega fins a les de Bilbao. Ràpidament detectats a Noruega, van haver de ser successivament interceptats -segons la terminologia a l'ús- per avions de quatre diferents estats europeus occidentals -noruecs, britànics, francesos i espanyols- que els van acompanyar fins que els pilots russos van tornar cap a la seva base des d'uns 65 quilòmetres mar endins enfront de les aigües de la ciutat basca. A França un altre incident semblant havia succeït al febrer d'aquest mateix any, a la zona de Calais.

L'altre episodi, del que també s'ha tingut notícia recentment, el va protagonitzar un submarí, pel que sembla nuclear, que igualment es va donar un llarg passeig per aigües internacionals properes a les territorials franceses.

Cal recordar que les forces militars russes estan operant sobre el terreny i des de l'aire a Síria en el que no són maniobres sinó accions bèl·liques.

Segons alguns analistes francesos, les accions esmentades van permetre als russos conèixer la capacitat de resposta immediata dels mitjans defensius europeus occidentals. Altres analistes opinen que no revesteixen més gravetat que l'anecdòtica. Però sembla que els avions russos van molestar un avió de passatgers en vol des de Reykjavík fins a Estocolm. En qualsevol cas és evident que les forces militars de Putin van demostrar el seu poder, no exempt de fatxenderia. Encara que un no sap si els pilots i mariners comparteixen la fatxenderia dels seus caps o simplement actuen per l'anomenada obediència deguda transmesa per la cadena de comandament, encara que això representi situar-se al límit de la coexistència pacífica. Bona mostra d'això podria atribuir-se a l'incident de novembre de 2015 en el qual un avió militar rus va ser abatut per aviadors turcs que es van justificar al·legant que havia violat el seu espai aeri, fet que Rússia va negar.

Aquí, en la península Ibèrica vam tenir millor sort que en l'altre extrem d'Europa. Allí, a les fronteres entre Ucraïna i Rússia es va produir aquell bàrbar atemptat contra un avió de passatgers de Malàisia Airlines, del vol MH17, que va caure abatut al juliol de 2014 ocasionant la mort dels seus 298 ocupants entre passatgers i tripulants, com a conseqüència de l'impacte en l'aeronau d'un míssil Buk de la sèrie 9M38, que segons les conclusions de l'Equip Internacional d'Investigacions va ser portat a Ucraïna des de Rússia i disparat allí. Trist és recordar que van perdre la vida els 298 ocupants de l'aparell (196 d'holandesos). Rússia nega el valor i conclusions d'aquest informe.

Em serveix aquesta última evocació per destacar certs aspectes relacionats amb el lideratge. Un lideratge poc positiu -el de Putin i Erdogan- excepte per als seguidors que tenen aquests cabdills per dirigents. Putin domina a Rússia i a Turquia ho fa aquest nou sultà que és Erdogan, un home que es va fer construir un controvertit palau amb mil habitacions del qual va presumir posant en l'escalinata, segons van recollir alguns mitjans de comunicació. I que ha aprofitat un dubtós cop d'estat per eliminar qualsevol oposició.

El preocupant de tots aquests fets és que tant Putin com Erdogan són, en aquests moments de la història europea, dos personatges capaços d'arrossegar multituds en suport de les seves decisions d'ús de la força militar i policial més que de la raó. I és igualment lamentable que en el marc de la Unió Europea no hi ha líders. Hi ha molts polítics mediocres al capdavant d'uns països amb una societat cada vegada més inerta enfront del dictat del gran capital i dels poders fàctics i reals.