Un estudi d'uns científics britànics ben intel·ligents acaba de demostrar que la vida, si se sap portar amb diplomàcia i convencionalismes adients es fa més lleugera, i fa que les persones més diplomàtiques i menys emprenyades amb el món siguin més felices que la resta d'individus que ens desplacem pel planeta. No deixa de ser curiós que l'estudi provingui de la nacionalitat que va votar fa poc una de les decisions més transcendentals, segurament del darrer mig segle en l'aspecte econòmic, sortir o no de la Unió Europea, i a l'endemà, la cerca més buscada al Google al Regne Unit fossin les conseqüències de sortir de la Unió, i atenció, què és exactament això de la Unió Europea. Com veuen, es va donar en aquell referèndum un vot molt raonat i meditat per part de la ciutadania.

En els convencionalismes, de les floretes que ens llancem entre nosaltres, en poden dir hipocresia. En certa forma ho són. No cal negar-ho. Una hipocresia sana. Perquè dir a algú que fa bona cara, quan s'ha passat la nit sense dormir, pensant en problemes i històries; o camuflar la qualitat d'un plat a taula, quan la persona que l'ha cuinat ha perpetrat un atac a la gastronomia, també és ajudar l'altre a tirar endavant. Asseguren que es pot dir a l'aprenent de cuiner en qüestió quina ha estat la seva errada, sense amagar-la, però comentant quelcom positiu del plat, i la persona que rep la crítica decidirà continuar en els fogons, en lloc d'abandonar-los i tirar pel dret dels greixos i el menjar industrial «a tutti pleni». Amb la qual cosa, el seu cos, sobretot la panxa, i la seva ment ho agrairan.

De jove, els convencionalismes semblen les cotilles de la gent gran, inventats per amagar la realitat i per no dir les coses pel seu nom. A còpia de fer anys, trobem que aquestes frases civilitzades serveixen per decretar un armistici en una reunió familiar, a on la política amenaça d'enverinar els àpats, i tenyir-los d'eslògans de campanya i atacs al cunyat rebel. La frase agradable ajuda a fer que no es declari la Guerra del 14 a cada aniversari, i en certa forma, fa que els amics estiguin amb tu des de fa anys, dècades. Perquè et diuen les coses quan cal dir-les, però suavitzen la part negativa que tots duem a dins. Et veig bé, per tu sembla que no passin els anys. Estàs com sempre, tan guapa com sempre. Ja saben, afegeixin la frase que vulguin, i en ?pronunciar-la, amb bones dosis de realitat perquè no sembli ?impostada, ens diuen els saberuts britànics, la nostra vida millorarà uns graus.

Potser el secret és no fer el nostre voltant un lloc més ingrat i difícil d'allò que en realitat és. Tenyir-ho de color, i deixar de veure les coses en blanc i negre. Positivar, és el secret. Of course.